Del 30 d’abril al 17 de juliol de 2026, la Fundació Suñol presenta una exposició que estableix un diàleg entre la instal·lació Recycling Intelligences, de Julia Capomaggi, Lluís Ortega i Enrique Romero, i un conjunt d’obres de Miquel Navarro procedents de la Col·lecció Suñol Soler.
La mostra forma part dels actes vinculats a la Capitalitat de l’Arquitectura de Barcelona 2026 i s’inscriu en un conjunt d’exposicions distribuïdes per la ciutat que reflexionen sobre el paper de l’arquitectura contemporània. En aquest marc, la Fundació Suñol esdevé un espai de trobada entre la intel·ligència artificial aplicada al disseny i una visió artística arrelada en la memòria material i simbòlica del territori.
Recycling Intelligences explora com l’aprenentatge automàtic pot potenciar la intel·ligència arquitectònica en el disseny d’habitatge social. El projecte utilitza un model GAN (Generative Adversarial Network) entrenat amb un ampli arxiu de propostes d’habitatge espanyol de qualitat, sovint poc explorat. Aquest repositori permet analitzar tipologies, models de convivència i estratègies espacials que responen a reptes contemporanis com la crisi climàtica o la diversitat social.

La instal·lació es presenta com una taula de 12 m² amb 370 maquetes impreses en 3D i retroil·luminades dinàmicament, algunes originals i altres generades per intel·ligència artificial. El dispositiu expositiu incorpora també explicacions sobre els processos computacionals, fent visible la lògica interna de la creació algorítmica i la seva relació amb el disseny arquitectònic.
En diàleg amb aquesta proposta tecnològica, l’obra de Miquel Navarro introdueix una dimensió matèrica i simbòlica de la ciutat. L’artista evoca el seu Mislata natal, on el passat industrial i la tradició agrícola es fonen en una imaginació urbana construïda amb fang i formes essencials. Les seves peces proposen una ciutat en permanent transformació, més propera a un organisme viu que a una estructura fixa.

A Torre Avenida (1975–1976), Navarro suggereix un conjunt de volums que recorden formes d’habitatge organitzades al voltant d’una estructura central. A Fàbrica amb laberint (1978), una xemeneia dominant evoca el passat industrial amb una mirada nostàlgica però també crítica. Finalment, Bou embolat (1979) introdueix el ritual i la festa com a elements que reconfiguren l’espai urbà, convertint la ciutat en escenari simbòlic i col·lectiu.
El diàleg entre Recycling Intelligences i Miquel Navarro planteja una reflexió compartida sobre el futur de l’habitatge i la ciutat. D’una banda, la intel·ligència artificial que aprèn de models existents per generar noves possibilitats; de l’altra, una obra que recupera la memòria, la matèria i la dimensió humana de l’espai construït.
Entre ambdues aproximacions emergeix una pregunta central sobre com imaginar les ciutats del futur: si poden ser alhora producte de sistemes computacionals i dipòsits de memòria, o si aquesta tensió és precisament el motor de la seva evolució.