L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica és un dels textos més cèlebres de Walter Benjamin, en què reflexiona sobre com la reproductibilitat mecànica destrueix l’aura de les obres d’art i com es consoliden noves funcions i interpretacions culturals i polítiques. Escrit el 1936, va suposar una autèntica revolució en la manera d’entendre l’art en el seu moment —amb l’arribada de la fotografia i el cinema—, i continua sent rellevant avui, en un context marcat per la globalització digital i l’auge de la intel·ligència artificial.
L’assaig aborda la transformació de l’obra d’art al llarg de la història i com la seva aura —allò que la fa única, vinculada a la seva existència irrepetible i al seu context— es deteriora a mesura que les tecnologies permeten reproduir-la amb facilitat. El text convida a reflexionar sobre com convivim amb les imatges en una era dominada per la reproducció massiva i com això condiciona la nostra manera de percebre tant l’art com el món.
En l’actualitat, la funció cultural i política de l’art, així com la seva aura, es troben en tensió. Aquest llibre és clau per entendre la nostra posició present i per anticipar possibles escenaris futurs. En aquest sentit, la intel·ligència artificial ha ampliat radicalment els límits de la reproductibilitat tècnica, fins al punt de generar imatges inexistents però versemblants, com ara els “deepfakes” o l’estètica “AI-generated”, capaces de confondre la percepció i el criteri.
A més, l’accessibilitat generalitzada a aquestes eines obre un camp de possibilitats ambivalent: d’una banda, democratitza la creació visual; de l’altra, facilita la manipulació i la difusió d’imatges tergiversades. Aquesta estètica ha estat ja instrumentalitzada per determinades ideologies, inclosos discursos de caràcter reaccionari, per reforçar relats visuals distorsionats mitjançant la IA.
Recomano aquest llibre no només per adquirir una nova perspectiva sobre com interpretem el món a través de les imatges, sinó també per desenvolupar una mirada crítica envers allò que consumim visualment i entendre millor el paper de l’art en la vida quotidiana.