La Fundació Joan Miró revisita la col·laboració entre Tristan Tzara i Joan Miró a través de l’arxiu de Le Désespéranto, una peça que actua com a catalitzador de l’esperit radical de la poesia d’avantguarda de principis del segle XX. Es tracta d’una antologia que es configura com una declaració contra la racionalitat ordenada i la lògica burgesa: un conjunt de textos que rebutgen qualsevol norma, des de la sintaxi fins a la coherència narrativa, jugant amb el disbarat, la fragmentació i l’atzar.
Obrir l’Arxiu 07. L’Antitête, exposició temporal visitable fins al 24 de maig i situada a l’Arxiu de la Institució, està comissariada per Elena Escolar, Francesca López i Teresa Montaner. El projecte, nascut d’un impuls insurgent i profundament creatiu, proposa una immersió en el diàleg entre poesia, gravat i experimentació artística a partir de l’univers de Tristan Tzara i la seva connexió amb Joan Miró.
La mostra s’endinsa en un territori dissonant on la paraula i la imatge deixen de ser llenguatges separats i per convergir en un mateix vehicle simbòlic en moviment. El llibre esdevé així un espai de trobada, un cos viu en transformació constant, on el sentit no és fix sinó que emergeix del procés A través de correspondència, proves i materials d’arxiu, l’exposició revela el treball compartit com un diàleg fet de decisions, dubtes i descobriments.
Cal destacar les vuit planxes gravades per Miró a l’Atelier 17 de Nova York, un entorn experimental clau en el desenvolupament del seu llenguatge visual, que el va aproximar a una escriptura de la imatge més lliure i intuïtiva. Le Désespéranto, que conjuga desesperança i esperança, condensa la tensió d’una època i d’una col·laboració: la voluntat de transformar la creació en un espai obert, on el sentit neix del fragment, el gest i l’atzar.