Exposicions
Caminar sobre l’aigua: quan el cos, la fe i la ciència busquen l’equilibri amb Mercis Rossetti
Mercis Rossetti presenta a Can Manyé un recorregut expositiu nascut de peregrinacions, gestos impossibles i imatges que oscil·len entre l’imaginari sagrat i l’observació empírica, situant el públic en un llindar fràgil entre creença, física i memòria visual.
Quan el món tangible entra en contacte amb la tradició simbòlica, s’obre un espai d’alta intensitat poètica: els gestos més ordinaris adquireixen dimensió ritual i la matèria visible es deixa travessar per lectures invisibles. En aquest territori de fricció, cossos, espais i objectes deixen de ser simples presències físiques per convertir-se en contenidors de memòria col·lectiva, relats heretats i valors transmesos al llarg del temps. És des d’aquest punt de trobada que Mercis Rossetti presenta Caminar sobre l’aigua a Can Manyé. Espai d’Art i Creació d’Alella, en un recorregut expositiu que es podrà visitar fins a l’1 de març.
El projecte pren forma després d’un any de peregrinacions que dibuixen un mapa fragmentat però intens: Galícia, Euskadi, Roma, Granollers i la Roca Umbert Fàbrica de les Arts i els paisatges oberts de l’Empordà. Un desplaçament constant que travessa llacs, basses, safareigs i mars, i que s’endinsa tant en esglésies vaticanes i temples romans com en parròquies de barri, museus i petites capelles gairebé imperceptibles. El viatge no és només geogràfic, sinó també simbòlic i corporal.
Al llarg d’aquest trajecte, els peus desafien la gravetat mentre conviuen amb animals fantàstics i fórmules que intenten explicar la flotació o calcular les velocitats exactes que farien possible el miracle. Les imatges que emergeixen d’aquest procés no es limiten a representar el món, sinó que el construeixen i el fan versemblant, sostenint-lo en un equilibri fràgil entre creença i demostració.
El camí és llarg i meticulós, fet d’acumulacions i d’una recerca persistent, però també d’errors, proves i rectificacions. Un procés travessat per desplaçaments i acompanyaments, per moments de suspensió i d’inestabilitat, en què levitar i sostenir-se esdevenen experiències compartides. Res d’això no hauria estat possible sense la complicitat de totes aquelles persones que han acompanyat l’artista, sostenint-la —literalment i simbòlicament— al llarg del recorregut.
A través d’arxius, gràfiques, diagrames i imatges que fluctuen entre l’imaginari sagrat i l’observació científica, la proposta investiga les forces que sostenen i desestabilitzen el cos. El pes i la confiança, la flotació i la caiguda, apareixen com a nocions físiques però també com a metàfores d’experiències de fe, risc i memòria. D’aquesta manera, el públic és situat en un llindar perceptiu on la mirada, la física i la memòria visual negocien constantment els seus punts d’equilibri, sempre fràgils, sempre provisionals.
Després de projectes com La joia, creat a finals del 2021 juntament amb Mercè Vila Rigat al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, Rossetti torna a situar la seva obra a la comarca del Maresme amb Caminar sobre l’aigua. L’exposició s’endinsa en una frontera delicada on la imatge esdevé llenguatge comú entre la ciència i la fe.
El moviment, lluny de ser només objecte d’anàlisi o símbol, es revela com una forma de coneixement. Una coreografia on fe, ciència i natura s’entrellacen per donar lloc a una poètica del cos que oscil·la entre allò sagrat, allò empíric i allò instintiu. L’exposició parteix així d’un gest gairebé impossible: avançar lentament sobre superfícies carregades de sacralitat. Pas a pas, el projecte construeix un itinerari en què el desplaçament esdevé prova, tensió i aprenentatge.
Et poden
Interessar
...
