Exposicions
Toni Giró o la solidesa del pensament en temps de dissolució
“Sòlid que es fon en l’aire”, als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, proposa un recorregut crític per trenta anys d’escultura expandida, entre dispositius espacials, interrogació filosòfica i poètica resistent.
Als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, Sòlid que es fon en l’aire de Toni Giró dialoga i cohabita amb Misèries humanes de Ramon Calsina en una convivència expositiva que, lluny de diluir-se, es reforça mútuament fins al 15 de març de 2026. El projecte de Giró no deixa de sorprendre —i de manera clarament positiva— d’inici a final, traçant un recorregut que funciona com una autèntica alfa i omega: des d’Autoretrat amb màscara fins a Bibliogeometria II. La porta als nassos, peça de 2002 que clausura el relat amb una contundència tan física com conceptual.
Sòlid que es fon en l’aire reuneix obres dels darrers trenta anys de trajectòria de Toni Giró. Tanmateix, no es presenta com una antologia retrospectiva ni com un inventari cronològic, sinó com un sistema obert de relacions que s’actualitzen constantment. Les peces, malgrat la distància temporal, estableixen noves connexions i despleguen múltiples capes de significat.
Arrelada en el camp de l’escultura expandida, la pràctica de Giró posa en evidència un interès persistent per la imatge situada a l’espai, activada a través de dispositius tridimensionals que interpel·len directament el cos i la mirada de l’espectador. Aquesta investigació formal va sempre acompanyada d’una lectura crítica del present, des d’on l’artista aborda diversos atzucacs històrics, socials i culturals.
Al llarg del recorregut, l’espectador és convidat a reflexionar sobre la construcció de sentit i la materialitat de l’obra a partir d’un conjunt heterogeni d’instal·lacions, fotografies i dibuixos. Trampa groga pot funcionar com a punt de partida d’un viatge que travessa tres dècades de creació, un viatge de diàleg amb la mirada però també amb el pensament crític. Giró planteja interrogants constants sobre la nostra posició en un món accelerat, on la quotidianitat ens atrapa, ens dissol i ens empeny a transitar per camins sovint inextricables, tal com assenyala Jordi Font Agulló en el seu text al catàleg de l'exposició de la Fundació Vila Casas.
Multitudo marca l’entrada a un segon nivell expositiu, més immersiu i dens, on el visitant s’endinsa en un seguit d’instal·lacions i conjunts escultòrics d’un fort impacte visual i conceptual. Peces com El coll al peu, L’escultura és un forat o Biga II intensifiquen aquesta experiència, fins a arribar a un tram final que no deixa indiferent. Blister Suite, amb aquella taula plena de peces que impressiona tant per acumulació com per fragilitat, condensa moltes de les tensions presents a l’obra de Giró: entre solidesa i precarietat, entre estructura i descomposició.
El recorregut es tanca amb Bibliogeometria II i La porta als nassos, que marquen l'omega del projecte expositiu. Lluny de ser un final conclusiu, les pecen deixen oberta una pregunta essencial: on queda la poètica en l’art contemporani? En aquest sentit, Toni Giró troba en l’escultura no tant una resposta com un dispositiu de pensament filosòfic, un espai des d’on formular dubtes, activar contradiccions i resistir, encara, a la dissolució accelerada del sentit.
Et poden
Interessar
...
