Entrevistes
Antoni Perna: 23 anys al Tecla Sala deixen un llegat de consolidació i visibilitat de l’art català
Després de dues dècades al capdavant del centre, Perna reflexiona sobre les exposicions, els projectes culturals i la relació amb els artistes i institucions, mentre deixa pas a noves mirades en l’art contemporani.
Després de 23 anys al capdavant del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, Antoni Perna deixa la direcció, posant punt final a una etapa clau en la consolidació del centre com un dels espais més rellevants de la creació contemporània a Catalunya.
Des del 2002, Perna ha combinat la gestió cultural, el comissariat i la seva trajectòria com a artista per situar el Tecla Sala en el mapa de l’art contemporani estatal, establint vincles amb institucions com el Museu de Montserrat o la Fundació Vila Casas. Durant aquests anys, el centre ha acollit exposicions temporals d’artistes de referència com Laurent Jiménez-Balaguer, Jordi Alcaraz i Joaquim Sancho, alhora que ha promogut projectes per donar visibilitat a creadors emergents i a artistes locals catalans.
Des del 2002 dirigeixes el Centre d’Art Tecla Sala. Com resumiries aquests anys al capdavant de l’equipament?
Sí, ja fa més de vint anys que estic al capdavant del Tecla Sala. Durant aquest temps, la meva prioritat ha estat consolidar el Centre com un equipament artístic reconegut dins la xarxa de museus de Catalunya. Hem construït un marc que dona suport a la recerca, a l’educació, a la producció de publicacions i, en general, a tot allò que envolta l’art contemporani. Podem dir que estem força satisfets del que hem aconseguit fins ara.
Tens un balanç de les exposicions que heu organitzat? Hi ha algunes que destacaríeu?
No les he comptat exactament, però la nostra línia sempre ha estat produir exposicions pròpies, més que formar part de circuits externs. Hem volgut donar especial protagonisme a l’art català, amb projectes com la retrospectiva de Josep Guinovart que vam fer el 1989. També hem organitzat exposicions internacionals com la de Gilbert Garcin el 2006, que hem combinat amb artistes nacionals, incloent alguns de Madrid, per tenir una mirada més àmplia. Però la base sempre han estat els artistes catalans, tant consolidats com emergents.
D’aquests últims, quins destacaríeu?
Hem equilibrat artistes de generacions més joves amb trajectòries consolidades que no sempre han tingut tanta visibilitat. Per exemple, hem treballat amb Joaquim Sancho i Alfons Borrell, entre altres. També hem creat projectes més petits i experimentals com l’“Observatori Tecla Sala”, per donar visibilitat a talents emergents, i el cicle “Districte Tecla Sala”, que impulsa artistes de l’Hospitalet de Llobregat i promou la cultura contemporània al territori. A més, el centre compta amb una biblioteca i una sala polivalent on es desenvolupen altres activitats culturals.
Com ha estat la relació amb altres institucions culturals?
Ha estat molt positiva. Les col·laboracions s’han fet cada vegada més naturals, tant amb altres centres d’art com amb institucions d’àmbits diferents. Aquesta xarxa ens ha permès enriquir les nostres propostes i ampliar el diàleg amb el públic.
Quines serien les línies de treball que hauria de seguir la nova direcció?
Encara s’està definint, ja que el procés de selecció serà llarg i rigorós. El Tecla Sala ja té un camí traçat i una estructura sòlida que caldrà consolidar i reforçar. Cada nova direcció aportarà la seva mirada i prioritzarà temes diferents, però la base ja està feta.
I pel que fa als equips humans i els recursos?
Els equips dels centres d’art solen ser reduïts i caldria reforçar-los per poder desenvolupar tots els projectes que un equipament com el nostre pot oferir. Pel que fa als recursos econòmics, hem passat per etapes difícils, però actualment comptem amb estabilitat i amb el suport de la Generalitat. El repte és gestionar eficientment els projectes dins d’un marc administratiu complex i lent.
I de cara al futur personal, tens projectes en ment?
No tenia previst continuar dins del sector després de plegar. Crec que és positiu que arribin noves mirades al Centre, ni millors ni pitjors, simplement diferents. Personalment, ara vull dedicar-me un temps per descansar i pensar en què faré més endavant.
Et poden
Interessar
...
