“I, de sobte, l’atzar”: una exposició itinerant de la Diputació de Barcelona sobre incerteses, destins i casualitats

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el MACBA, presenta la nova exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals I, de sobte, l’atzar, comissariada per Claudia Elies. La mostra convida el públic a endinsar-se en un recorregut que reflexiona sobre la casualitat i el destí, sobre la incertesa que precedeix allò inesperat. Un itinerari artístic que explora com l’imprevist, el fortuït i l’incontrolable poden transformar la nostra percepció del món i de l’art. El resultat expositiu reuneix les visions sobre l’atzar de dotze artistes de diverses generacions, tant catalans com internacionals, procedents de la Col·lecció MACBA.

La nova exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, I, de sobte, l’atzar proposa un recorregut per tot allò que escapa a la nostra voluntat: la casualitat, el destí, la incertesa. Una reflexió artística sobre el paper de l’imprevist —tant en la creació artística com en l’experiència vital— que es desplega com un viatge per diverses ciutats del territori de la Diputació de Barcelona.

• Teresa Margolles - 40 km – 2014 - Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit Álvaro López de Lamadrid - © Teresa Margolles - Foto: La Fotogràfica.

Entre novembre de 2025 i gener de 2028, la mostra viatjarà per municipis com Manresa, Martorell, Terrassa, Ripollet, Badalona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vic, Granollers i Mataró, convertint-se en una mena de constel·lació d’espais on l’atzar pren forma i significat a la cerca d’un inici i un final, alfa i omega.

Estructurada a partir de tres eixos temàtics —la casualitat, el destí i la incertesa—, l’exposició convida a repensar la manera com el que sembla accidental pot esdevenir revelador. Les obres que la configuren dibuixen un camí obert, ple de troballes inesperades, com si l’art mateix fos un assaig sobre la sorpresa, sobre tot allò que, sense preveure-ho, acaba donant sentit al nostre pas pel món.

A partir d’una acurada selecció d’obres de la Col·lecció MACBA, l’exposició construeix un relat obert i no lineal que explora tres maneres d’entendre l’atzar. La incertesa s’hi aproxima des del dubte i l’ambigüitat, el destí evoca una força superior i inabastable, mentre que la casualitat convida la mirada de l’espectador a descobrir allò imprevist.

• Allan Sekula - Prayers for the Americans (I) - 1999 - 2004 - Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a David Armengol - © The Estate of Allan Sekula.

Aquest triple eix conceptual troba correspondència en els versos d’Ausiàs March —“Quant plau a Déu que la fusta peresqua”—, on la imatge del mar que desfà la matèria esdevé un punt de partida simbòlic. L’aigua, present al llarg de la mostra, actua com a metàfora del canvi perpetu, de l’incontrolable i del fràgil, i recorda que tot, com les onades, es troba en moviment constant i incertesa contínua.

Manresa punt de partida

A partir del divendres 7 de novembre, Manresa acollirà l’exposició I, de sobte, l’atzar. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA, una mostra itinerant que s’estrena a la capital del Bages abans de recórrer nou municipis més fins al gener de 2028.

La proposta, que es podrà visitar a la Sala Gran del Casino fins a l’11 de gener de 2026, s’acompanyarà d’un programa d’activitats paral·leles, entre les quals destaca una visita guiada a càrrec de la comissària, Claudia Elies.

I, de sobte, l’atzar convida el públic a reflexionar sobre el paper de l’imprevisible en la vida quotidiana, a partir de tres grans eixos: la incertesa, el destí i la casualitat. Mitjançant una selecció d’obres procedents del fons del MACBA, la mostra construeix un recorregut no lineal que explora l’atzar com a força constant i imprevisible, amb l’aigua com a fil conductor i metàfora recurrent.

La presentació de l’exposició ha tingut lloc avui al Centre Cultural el Casino amb la participació de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez; el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau Gonzàlez Val; la cap de la Col·lecció del MACBA, Claudia Segura, i la comissària de la mostra, Claudia Elies.

S’hi presenten obres d’artistes de diferents generacions i tendències artístiques, com ara Joan Brossa, Luz Broto, Joana Cera, Joan Jonas, Martín Llavaneras, Teresa Margolles, Fina Miralles, Joan Ponç, Sergio Prego, Enrique Ramírez, Allan Sekula i Oriol Vilanova.

Descobreix més sobre l’exposició I, de sobte, l’atzar

Entre la incertesa, el destí i la casualitat El primer concepte sorgeix com una aproximació a l’atzar des del dubte, el fet imprecís i indeterminat. Sovint, rere aquesta idea hi batega un desig de control: la voluntat de comprendre o de domesticar el curs dels esdeveniments. Aquesta tensió es manifesta en l’arlequí inquietant que pinta Joan Ponç, en el gest de Luz Broto d’intervenir el flux de l’aigua, o en el castell fràgil de Joana Cera, que intenta reconstruir allò que ja s’ha esfondrat. També hi és present en l’escultura de Martin Llavaneras, que aborda la força inabastable de l’atmosfera.

El destí, en canvi, remet a una energia superior, gairebé divina, que escapa completament al nostre control. Aquesta presència es fa visible en el film d’Enrique Ramírez, que evidencia com l’atzar —o el fat— determina el lloc on naixem. Hi trobem la mateixa idea en les fotografies de Teresa Margolles, on una bala fortuïta pot marcar la frontera entre la vida i la mort, i en els retrats d’Allan Sekula, que evoquen el destí tràgic dels combatents d’una guerra.

Finalment, la casualitat ens situa en l’àmbit de la probabilitat i l’imprevist, allò que succeeix sense preveure-ho. Aquesta deriva es fa palpable en les accions de Joan Jonas i Fina Miralles, que col·loquen el cos davant dels fenòmens naturals i confien el moviment a forces externes. També en les postals trobades d’Oriol Vilanova, que reapareixen una vegada i altra als mercats de vell, com si el temps jugues amb elles. En aquesta mateixa línia, Sergio Prego i Joan Brossa exploren el joc i la força com a mecanismes per alterar un resultat esperat, sigui en el salt sigui en l’escriptura.

Així, entre la incertesa, el destí i la casualitat, es dibuixa un mapa d’artistes que reflexionen sobre el límit entre allò que podem controlar i allò que simplement ens passa.

(Text sobre I, de sobte l'atzar amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona)