Exposicions
Josep Amat humanitza la natura: paisatges domesticats i ciutats naturalitzades a Montserrat
El museu accull fins al gener una exposició del pintor que va capturar el tàndem entre l’home i la natura.
El Museu de Montserrat inaugura una nova exposició: La humanització de la natura, de Josep Amat. Comissariada per Assumpció Cardona, la mostra es podrà visitar fins al 18 de gener a la Sala Puig i Cadafalch.
L’exposició explora la convivència harmònica entre l’ésser humà i la natura, fil conductor de l’obra d’Amat, reconegut pels seus paisatges d’inspiració impressionista amb pinzellades properes al fauvisme. Aquesta selecció de treballs ofereix una mirada poètica i intensa sobre el diàleg entre l’home i el seu entorn natural, destacant la sensibilitat i la força cromàtica del pintor.
Aquest recorregut expositiu recupera una trentena d’obres de Josep Amat i Pagès, centrades en la representació de paisatges que apropen l’espectador a una natura que no és salvatge, sinó modelada i transformada per l’acció humana. L’artista mostra paisatges treballats i adaptats: muntanyes amb camins oberts, camps cultivats i entorns modificats per fer-los accessibles i funcionals.
En definitiva, la seva obra retrata una natura domesticada, on la presència humana és evident i la seva intervenció transforma el territori en un reflex de les necessitats, els esforços i la sensibilitat de l’home. Aquesta mirada combina l’estètica impressionista amb una intenció clara: mostrar com la relació entre l’ésser humà i el paisatge pot ser harmònica, equilibrant la bellesa natural amb la utilitat i l’ordenació dels espais.
L’exposició estableix un diàleg entre dos àmbits estretament vinculats, que presenten paral·lelismes temàtics i compositius. En el primer, Amat retrata una natura que podríem qualificar de dominada i domesticada, transformada per l’acció humana: camins oberts, camps cultivats i entorns adaptats per a l’ús i l’accessibilitat. En el segon àmbit, aquesta concepció de la natura es trasllada a la ciutat, on els espais urbans es presenten com a paisatges naturalitzats: els camins flanquejats de plàtans d’ombra troben el seu equivalent en les rambles, els passeigs urbans o els parcs i jardins municipals.
El títol de la mostra s’inspira en la commemoració del mil·lenari del Monestir de Montserrat, un referent històric i cultural fonamental en la humanització de la muntanya. Aquesta referència no només remarca la relació entre l’home i la natura, sinó que també subratlla la manera com la presència humana ha configurat el paisatge al llarg dels segles, establint un equilibri entre la bellesa natural i la intervenció conscient en l’entorn.
A través d’aquest plantejament, l’exposició convida el visitant a reflexionar sobre la transformació del territori i sobre com la mirada de l’artista permet percebre la ciutat i el paisatge com a extensions d’un mateix diàleg entre l’home i la natura.
Et poden
Interessar
...
