Exposicions
Humà i Urbà de Kike Meana. Viatge pictòric entre la diversitat tècnica i la força emocional.
Cinquena mostra del cicle anual d’arts plàstiques al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro.
Meana ha inaugurat l’exposició Humà i urbà al Castell de Benedormiens, a Castell-Platja d’Aro, amb una trentena d’obres, moltes de les quals han estat cedides per col·leccionistes. La peça central de la mostra és un gran oli sobre tela que mesura vuit metres d’amplada per gairebé dos metres i mig d’alçada.
L’artista presenta una acurada selecció de peces que es podran veure fins al 28 de setembre, una mostra que reflecteix la riquesa i la complexitat de la seva trajectòria creativa. Aquest conjunt d’obres posa de manifest la gran diversitat tant de tècniques com de temàtiques que ha anat explorant al llarg dels anys, en un procés de recerca constant que fuig deliberadament de les fórmules repetitives. Cada peça es concep com un nou repte, un territori diferent que l’artista afronta amb una mirada renovada i un enfocament específic, fet que li ha permès desenvolupar un llenguatge visual personal, amb una gran capacitat d’adaptació i una clara voluntat de transformació contínua.
Acte de presentació de la nova exposició de Kike Meana.
La mostra inclou treballs que van des de paisatges —tant urbans com naturals— fins a estudis profunds de la figura humana. Cadascun d’aquests àmbits és abordat amb una sensibilitat particular, variant en el traç, el ritme compositiu i l’ús dels materials, la qual cosa revela no només la versatilitat de l’artista, sinó també el seu compromís amb una pràctica artística viva, oberta a l’experimentació i al diàleg amb el món que l’envolta. En aquest sentit, l’exposició esdevé una oportunitat per endinsar-se en un univers creatiu en constant evolució, on cada dibuix és testimoni d’una mirada que observa, interpreta i reformula la realitat des de perspectives sempre canviants.
Al Castell de Benedormiens es podrà recórrer varietat d’estils amb Kike Meana i l’exposició Humà i urbà on s’ofereix a l’espectador múltiples interpretacions i experiències estètiques. La varietat de recursos visuals que Kike Meana utilitza en cadascuna de les seves obres és un dels trets distintius més destacables de la seva producció artística. Lluny de limitar-se a una sola tècnica o a una estètica reconeixible, Meana experimenta amb múltiples llenguatges plàstics, textures, composicions i enfocaments formals que enriqueixen profundament cada peça. Aquesta capacitat d’innovació constant li permet dotar les seves creacions d’una expressivitat molt personal, on cada traç, cada ombra o cada elecció cromàtica suma matisos a un relat visual intens i profundament humà.
Aquesta versatilitat no només aporta singularitat a cada obra, sinó que convida l’espectador a fer un recorregut emocional i visualment ric a través del seu univers creatiu. És un viatge que no es manté en la superfície, sinó que apel·la directament a la sensibilitat i a la interpretació individual, despertant múltiples lectures possibles. En aquest sentit, el treball de Meana no només s’admira per la seva qualitat tècnica, sinó també per la capacitat de generar connexions íntimes amb el públic, que es veu interpel·lat per la força i la complexitat de les imatges, carregades d’intenció i obertes al diàleg.
Actualment, Kike Meana es troba immers en la creació de la qual serà, fins ara, la peça més ambiciosa i de majors dimensions de la seva trajectòria artística: un imponent oli sobre tela que mesura vuit metres d’amplada per 2,40 metres d’alçada. Aquesta obra monumental neix amb la voluntat de fixar, a través del llenguatge pictòric, una memòria visual de la DANA que va colpejar amb força la ciutat de València l’octubre de 2024.
Més enllà de documentar un episodi climàtic extrem, Meana planteja aquesta composició com una crònica simbòlica i emotiva de la capacitat humana per resistir, reconstruir i tirar endavant davant l’adversitat. L’obra, que combina una gran potència narrativa amb una execució tècnica meticulosa, aspira a esdevenir no només un testimoni del moment viscut, sinó també una reflexió sobre la fragilitat i la força de les comunitats urbanes davant els canvis globals. Així, l’artista converteix un fet local en una metàfora universal, amb una mirada compromesa i profundament humanista.
Et poden
Interessar
...
