Eulàlia Grau i tota la seva trajectòria serà protagonista en Andorra amb l’exposició Eulàlia Grau. L’art com a compromís ètic a la Sala d’Exposicions del Govern sota comissariat de Ricard Planas. Un recorregut exhaustiu, detallat, ple de peces emblemàtiques, per tots els seus moments artístics creant una retrospectiva acurada que recull obres representatives de les dècades del 70, 80 i peces recents, que es podrà veure fins al 26 d'octubre.
Des dels seus inicis va crear un segell amb un estil particular on el collage és l’eix vertebrador de tota la seva obra i és una de les figures més significatives de la primera transició de la dictadura de Franco. Collage i fotomuntatge per denunciar desigualtats, violència institucional i de gènere o corrupció amb una temàtica diversa que va adaptant i creant amb el pas del temps i de les èpoques.

Cementiri, Eulàlia Grau, 1972.
La inauguració es portarà a terme el dimarts 15 de juliol a la Sala d’Exposicions del Govern a Andorra la Vella amb una de les veus més contundents de l’art conceptual i crític del panorama contemporani. L’art esdevé com una eina de pensament transportant la mirada de l’espectador a un món iconogràfic impactant. Un recorregut per la sala museogràfica del Principat amb obra, collages, fotografies, serigrafies, llibres i el darrer treball de Grau, un vídeo sobre el carrer que és molt representatiu per la suor, borratxeres i bars oberts, explica Grau amb el patiment terrible que comporta per als veïns.

Menú, Eulàlia Grau, 1973.
D’aquell moment de 1973 quan va exposar a la Vinçon, espai indispensable de la Barcelona d’aquella època, fins a exposar per molts indrets de tot el món i fer-se un espai com a dona en el món de l’art, juntament amb figures capitals com Fina Miralles, Esther Ferrer o Àngels Ribé, fins aterrar a l’exposició que li va dedicar en 2013 el MACBA. Més de deu anys més tard, Eulàlia Grau continua pensant i creant sempre en paral·lel a temes de plena actualitat. L’art com a compromís ètic detalla aquest punt de consciència i responsabilitat col·lectiva del seu art, però també dona veu a crítiques socials incòmodes sempre a partir de la seva pràctica artística.
Eulàlia Grau i Ricard Planas, tàndem de l’exposició, han creat un recorregut on s’ofereix una visió àmplia de tota la trajectòria de Grau on cada obra i cada peça té una mirada que dona per la reflexió, pensar i repensar, deixant de banda la contemplació, ja que et transporta a la provocació, fins i tot a la incomoditat. L’artista de Terrassa obre esquerdes per articular una resistència visual contra les formes d’injustícia.

Cafés Brasil, Eulàlia Grau, 1972
L’artista recupera tècniques com el collage i el fotomuntatge per construir un vocabulari iconogràfic impactant. És considerada una autora entre el paper d’artista d’avantguarda i l’activista, on els fragments de diari, retalls, cartells, portades de revistes com Canigó o Bonart, són els nous suports de comunicació i dona lloc a una composició plena de contrastos, però carregada de potència visual entre cruesa i bellesa.
