Exposicions
Sergi Aguilar: contrapunt
La Virreina acull la primera mostra monogràfica de la seva faceta fotogràfica.
A Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) se’l coneix principalment per les seves tasques com a escultor i gestor cultural, però en canvi no sabíem gaire de la seva faceta de fotògraf, encara que és una disciplina que ha conreat des dels seus inicis artístics. Doncs ara tenim l’oportunitat de descobrir una selecció d’imatges, que ha anat realitzant simultàniament amb la seva producció escultòrica, a la Virreina Centre de la Imatge, amb el títol de Contrapunt.
Precisament el director del centre i comissari de l’exposició, Valentí Roma, va ser qui li va proposar dur-la a terme, ja que feia temps que tenia coneixement del seu arxiu fotogràfic recollit durant els seus viatges arreu del món, i en veure’l va trobar que era prou interessant perquè el públic el contemplés. Recentment li va tornar a plantejar el projecte i ara tenim el resultat: una excel·lent mostra a través d’un centenar de fotografies de diversos formats relacionades amb els viatges i la natura, principalment, a més d’un conjunt de peces audiovisuals que serveixen per adonar-nos de la sensibilitat i fascinació que li desperta la contemplació “del buit en el paisatge, els edificis compresos a partir de les seves volumetries més despullades”. La majoria de fotografies són en blanc i negre, i no han sofert cap tipus de manipulació.
Desert d'Ubari, Líbia
El títol de l’exposició prové de l’assaig homònim de l’escriptor estatunidenc Don de Lillo, considerat un referent del postmodernisme literari americà. La seva obra parteix de l’essència del fenomen creatiu i el cost d’assumir-lo per cercar l’ideal estètic. Les imatges més antigues corresponen al 1972 de les seves estades a Menorca i a la Gran Bretanya, preferentment Escòcia, captades amb una càmera Contarex de segona mà que li havia regalat el seu pare. Va ser una època en què va captar paisatges i arquitectures que, tot i ser diferents, tenien certes semblances; com assenyala el mateix artista, ”les fotos van començar a ser una mena de guió... els negatius es van anant arxivant”. Algunes d’aquestes fotografies es van exposar el 1979 en una col·lectiva a la galeria !3 de Barcelona.
Cambodia, 2005.
Durant una estada a Nova York el 1981 va visitar un cementiri urbà a New Hampton, on va fotografiar un conjunt de làpides disposades linealment damunt d’un terreny desigual. Del 2005 hi ha diverses imatges, entre les quals, unes que procedeixen del desert de Líbia, concretament d’Idehan, a la regió de Fezzah, que reflecteixen perfectament el concepte d’horitzó, o el que és el mateix, d’extensió, on la presència del silenci és ben evident. Els monticles que apareixen en primer pla són testimonis muts del transcurs del temps.
East Hampton, 1981.
Et poden
Interessar
...
