L’Institut Valencià d’Art Modern explora el treball de Senga Nengudi i Maren Hassinger i ho fa amb un recorregut de cinquanta anys de trajectòria del tàndem artístic. Exposició amb comissariat de Lucia Aspesi i Nuria Enguita, es descobreix les pràctiques de les dues artistes afroamericanes amb inici als anys setanta fins a l’actualitat.
Relació vital i artística de les dues dones artistes amb una important petjada de dadaisme i surrealisme contraposats amb el minimalisme, explorant la dimensió performativa del cos, la dansa i els objectes escultòrics, amb setze peces de Nengudi i dinou de Hassinger. Una exposició que es podrà visitar fins al 2 de novembre i recorre anys de col·laboracions entre la de Chicago i Los Angeles, concretament quan eren membres de l’Studio Z de la ciutat de Califòrnia.
Exposició Senga Nengudi i Maren Hassinger, cortesia IVAM
A la dècada dels setanta, aquell col·lectiu espontani de creadors i artistes es va originar amb l’objectiu de crear un espai on els artistes afroamericans podien expressar de manera lliure i donar-se suport. La mostra es construeix a partir de vídeos, escultures, instal·lacions, fotografies i textos que aniran de 1969 fins al 2014.
La qüestió de la cronologia és, precisament, clau per a entendre aquesta manera d'habitar el museu, que passa per la reconfiguració de diversos dels seus projectes per a adaptar-los tant a l'espai com al context actual.
Exposició Senga Nengudi i Maren Hassinger, cortesia IVAM
A l’IVAM es combina peces conegudes del binomi artístic, amb altres peces menys conegudes, gairebé noves, juntament amb diferents site-specifics adaptats al museu valencià. Aquest camí expositiu serà també de relació vital i artística entre Senga Nengudi i Maren Hassinger al llarg del temps, creant i establint diàlegs amb rastres, petjades, ressons entre camins singulars compartits.
L’exposició no pretén fer un treball binari, sinó trobar una manera de parlar de les referències que van tenir. Senga Nengudi centra més el seu treball en les avantguardes, les identitats polítiques o els rituals, Maren Hassinger aposta pel minimalisme i el postminimalisme, compartint el treball de la performance del cos. Sense seguir un fil cronològic, s’articula mitjançant cinc àmbits, agafant el punt de partida amb dos textos breus de les artistes escrit l’any 2000.
La mostra també explora l'interès de les artistes per “formats col·laboratius”. Ambdues van ser coautores i van aparèixer en les performances de cadascuna en nombroses ocasions. Al costat de les obres de Senga i Maren l'exposició reprodueix vídeos de Barbara McCollough i Ulysses Jenkins - dues cineastes pròximes a elles - que documenten formes d'accions col·laboratives dels anys 70 i 80.
Et poden
Interessar
...
