Exposicions
La Sardenya nuràgica al MAC
Una civilització que, malgrat el seu caràcter insular, va tenir un paper rellevant en les xarxes d’intercanvi i en la configuració cultural del Mediterrani preclàssic.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta una exposició dedicada a la cultura nuràgica de Sardenya, una de les civilitzacions més enigmàtiques i menys conegudes del Mediterrani occidental. Amb més de 170 peces procedents de diversos museus italians, Sardenya: l’illa megalítica convida a descobrir una societat que va florir entre el V i el I mil·lenni aC.
Sardenya, la segona illa més gran del Mediterrani, ha estat històricament un punt de trobada entre cultures. Situada en una posició geogràfica clau, ha estat escenari de contactes i intercanvis al llarg dels segles. Des de fa mil·lennis, el seu territori conserva estructures arquitectòniques que no només defineixen el paisatge, sinó que continuen alimentant el debat i la interpretació entre els arqueòlegs contemporanis. Les restes megalítiques, les tombes i els santuaris excavats a l’illa encara generen interrogants.
© Pepo Segura
L’exposició s’estructura en sis àmbits temàtics que permeten entendre l’evolució d’aquesta cultura a través dels seus vestigis materials. El recorregut comença amb el fenomen del megalitisme, caracteritzat per l’ús de grans blocs de pedra amb finalitats ritualistes o funeràries, un fenomen desenvolupat de manera autònoma en diversos indrets del planeta. Tot seguit, es presenta el món dels nurags, torres ciclòpies de pedra que dominen el paisatge sard i constitueixen una de les arquitectures més singulars del Mediterrani antic. També s’hi exploren les anomenades tombes dels gegants —més de 800 sepulcres col·lectius identificats arreu de l’illa—, així com els santuaris d’aigua, espais de culte vinculats a fonts i pous considerats sagrats.
Una secció especial es dedica a la necròpoli de Mont’e Prama, un dels conjunts més rellevants de l’edat del ferro a Sardenya. Descobert l’any 1974 a Cabras, aquest jaciment, encara en fase d’excavació, ha revelat prop de 125 enterraments, majoritàriament d’homes joves. A la vora de la zona funerària es va localitzar un conjunt d’estàtues de pedra de més de dos metres d’alçada —els coneguts gegants— que haurien format part d’un recorregut cerimonial. Datades entre els segles X i VIII aC, aquestes figures podrien representar guerrers, avantpassats venerats o bé commemorar algun episodi destacat per a la comunitat que les va erigir. El MAC exhibeix una d’aquestes escultures monumentals, el Manneddu, identificat com un possible boxejador o guerrer ritual. L’últim àmbit de la mostra aborda la pervivència de la cultura nuràgica més enllà del seu moment de màxima esplendor, posant el focus en la reutilització dels espais i estructures durant l’època romana i fins a l’edat mitjana.
© Pepo Segura
La mostra reuneix també una selecció d’objectes procedents exclusivament de col·leccions públiques de museus sards: estatuetes neolítiques vinculades al culte a la deessa mare, petits exvots de bronze que evoquen la vida quotidiana i espiritual de la societat nuràgica, i diversos elements escultòrics que reflecteixen la sofisticació tècnica i simbòlica d’aquesta cultura.
A més, aquesta exposició marca una fita important: és la primera vegada que una mostra de gran format dedicada a la cultura nuràgica surt d’Itàlia per iniciar una itinerància internacional. Ja ha passat per institucions com el Museu de la Prehistòria i Protohistòria de Berlín, l’Hermitage de Sant Petersburg, el Museu Arqueològic de Tessalònica i el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
© Pepo Segura
Et poden
Interessar
...
