Amie Siegel: arenas movedizas

Amie Siegel presenta la seva primera exposició retrospectiva a l’Estat al Centre Andalús d’Art Contemporani (CAAC) de Sevilla sota el títol Arenas movedizas, un recorregut que connecta materials, espais i contextos històrics amb qüestions actuals. La proposta s’ha pensat expressament per ocupar alguns dels racons més simbòlics de l’antiga Cartoixa de Santa Maria de las Cuevas, com la capella de Colón, la de Profundis o la Magdalena, i ho fa entrant en diàleg amb la memòria dels seus usos anteriors, primer com a monestir, més tard com a fàbrica de ceràmica. Aquest contrast serveix de fil conductor a una obra que examina com circulen, es transformen i s’interpreten els materials en diferents èpoques i sistemes de valor.

L’exposició, comissariada per Yara Sonseca, es pot visitar fins al 31 d’agost i reuneix treballs fets amb suports molt diversos: cinema, fotografia, escultura i pintura. Hi trobem peces que tracten temes com la geologia, l’economia, la memòria i el pas del temps, sovint amb una mirada crítica sobre com es construeixen els relats materials i simbòlics del món contemporani. És el cas d’Asterisms (2021), una videoinstal·lació multicanal que ocupa l’altar de l’antiga església i que s’endinsa en els paisatges dels Emirats Àrabs Units, on fàbriques d’or, reserves de petroli, illes artificials i treballs migrants es mostren en una projecció que oscil·la entre escultura i imatge en moviment.

Relojes de arena, Amie Siegel (2025).Foto: Cristina Quicler. © Amie Siegel. Cortesia del CAAC.

Una de les obres més rellevants de l’exposició és Quarry (2015), una projecció que segueix el recorregut del marbre blanc des d’una pedrera subterrània a Vermont fins a la seva aparició com a revestiment d’interiors en edificis de luxe a Manhattan. La peça mostra com aquest material, carregat d’història clàssica, és reconvertit en signe de prestigi dins del mercat immobiliari. El film revela, al darrere d’aquest procés aparentment estètic, una trama més profunda de producció, mercantilització i especulació que vincula el món de l’art amb les dinàmiques del capital.

Aquest seguiment de la matèria continua també a Dynasty (2017), una instal·lació centrada en un tros de marbre rosa provinent de la Torre Trump. La peça, adquirida per Siegel a eBay després de les eleccions nord-americanes de 2016, s’erigeix en objecte carregat de significat polític, simbòlic i econòmic. A través de diversos elements expositius —la pedra conservada en una vitrina, la seva traçabilitat, un díptic fotogràfic que combina imatges de marbre i llibres, i una fotografia de l’anunci original a eBay— l’obra activa una reflexió crítica sobre l’autenticitat, la fe col·lectiva en la procedència dels objectes, i el seu pes ideològic dins les estructures de poder i consum.

Dynasty, Amie Siegel (2017). Foto: Cristina Quicler. © Amie Siegel. Cortesia del CAAC.

I en una altra línia, Marble Dust Paintings (2019) utilitza el polsim de marbre —residu de la talladora mostrada a Quarry— per crear una sèrie de quadres que, a més de ser pintura, funcionen com a rastre del procés industrial que critiquen. L’exposició també incorpora peces com Listening to the Universe (2014), una obra creada a partir de postals de museus científics que se centra en el silenci insondable de l’espai exterior i en els nostres intents persistents d’escoltar-lo, comprendre’l i connectar amb allò que s’estén més enllà i que desconeixem.

Nascuda a Chicago el 1974, Amie Siegel ha exposat en centres com el Carnegie Museum of Art, la Tate St. Ives, el Museu Guggenheim de Bilbao, la Scottish National Gallery of Modern Art o el South London Gallery, i ha participat en biennals internacionals com les de São Paulo, Gwangju o Whitney. Les seves obres formen part de col·leccions com les del MoMA, el Whitney Museum o el Met de Nova York, entre moltes altres.

Ara amb Arenas movedizas, Amie Siegel transforma el CAAC en un espai de reflexió material i simbòlica, on cada obra convida a repensar allò que sovint donem per descomptat. El marbre, la pedra o la imatge esdevenen indicadors d’una realitat més profunda, travessada per fluxos de producció, valor i poder. L’exposició no només revela com els materials es transformen al llarg del temps, sinó també com reflecteixen —i qüestionen— els sistemes socials i econòmics que els contenen.

Listening to the Universe, Amie Siegel (2014).© Amie Siegel. Cortesia del CAAC.