canal-mnactec-1280-150

Exposicions

El Bòlit es pregunta com ens relacionem amb l'aire a 'Apories sobre l'aire'

La mostra reflexiona sobre l'aire com espai de lluita poèticopolítica des de la mirada física, nanomètrica i ambiental

Fito Conesa. Anoxia
El Bòlit es pregunta com ens relacionem amb l\'aire a \'Apories sobre l\'aire\'
bonart girona - 13/02/24

Bòlit. Centre d'Art Contemporani inaugura el 16 de febrer, a les 19 h. Apories sobre l'aire, una exposició sobre com ens relacionem amb l’aire, tant des d’un punt de vista ambiental, com poètic i experimental. Comissariada per Olga Subirós i Ingrid Guardiola, la mostra aplega les obres de Maria Arnal, Fito Conesa, Abelardo Gil-Fournier, Núria Merino, Job Ramos, Oriol Riverola (a.k.a. John Talabot), Mireia c. Saladrigues i Pep Vidal.

Aquesta mostra i el programa públic que l’acompanya conviden a pensar la relació que tenim amb l’aire i la necessitat d’establir un canvi d’un sistema que deixi de prioritzar les lògiques de l’economia neoliberal per sobre de la salut dels seus habitants. També vol contribuir a la fructífera relació històrica entre els humans i l’aire, poblat d’antigues divinitats i, segles després, de màquines que han permès a l’ésser humà viatjar, controlar o matar.

L’aire és l’espai de la “imaginació del moviment” (Gaston Bachelard), del dinamisme, de la vida; com diu Lyall Watson, amb el vent la terra va esdevenir verdaderament viva; sense el vent, la majoria de la terra seria inhabitable. Aquest element bàsic per a la supervivència en el planeta, ha estat, sovint, un espai de somieig, de creació de mites. Els morts anaven al cel, la llibertat sempre s’hi ha associat. Durant segles, mirar al cel permetia orientar-se, era un axis mundi.

A partir de la incorporació de la tecnologia aèria (fotografia aèria, aeròstats...) a finals del segle XIX, l’aire esdevé un espai que permet obtenir un punt de vista privilegiat sobre el territori i l’individu ocupa el lloc del Déu que tot ho veu. L’aire és també, tot allò que no veiem i que està arreu, fent de mitjà de conducció. L’aire ens manté vius. Qui no respira, mor. Tot el que és sòlid es dissol en l’aire.

Davant l’evidència científica que la contaminació de l’aire actual a les ciutats mata i que aquesta crisi de salut pública està interrelacionada amb la crisi climàtica i la pandèmia de la covid, aquest programa convida a pensar la relació que tenim amb l’aire i la necessitat d’establir un canvi d’un sistema que prioritza les lògiques de l’economia neoliberal per sobre de la salut dels seus habitants.

Apel·lant al dret universal a respirar, l’exposició també posa de relleu la incidència de la covid-19 en la consideració de l’aire i en la relació que tenim, tant en l’àmbit científic com en el ciutadà, amb les partícules que no veiem però que formen part dels nostres ecosistemes. La mostra es podrà visitar fins al 19 de maig.
 

Bonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90inclassificables

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1