FCC-Segell-banner4
\

Exposicions

"Arranz-Bravo. Doble o res" a la Fundació Arranz Bravo ens apropa una vessant inèdita de l'artista

bonart l'hospitalet de llobregat - 22/11/22
Gif_Viladot_180x180_2Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AW

La Fundació Arranz Bravo inaugura el 24 de novembre a les 19 h. l'exposició Arranz-Bravo. Doble o res comissariada per Albert Mercadé.

L’exposició Arranz-Bravo. Doble o res, que es podrà visitar fins al 12 de febrer del 2023, ens apropa a una vessant inèdita en la pràctica pictòrica d’Eduard Arranz-Bravo: el seu treball amb diferents registres modulars dins l’àmbit de la pintura expandida. Díptics, tríptics, políptics se succeïxen tant en la seva pintura contemporània com en el conjunt de la seva trajectòria artística, indicant una línia de treball continuada cap a nous formats pictòrics oberts, orgànics i vitals.

En la seva obra recent, el pintor ha trobat en el díptic una dimensió on treballar conceptes com la recerca d’unitat des de l’entesa de contraris o el joc de dualitats. En la sèrie Doble (2022) aboga per la fusió entre contraris que invoca l’amor; l’impuls vers la fusió en el joc sexual; la comprensió entre estranys; la unitat
d’esperit que s’assoleix apel·lant a la tenacitat i el treball; O la relació estroncada, però possible, entre l’home i la naturalesa.

L’interès pels formats díptics i tríptics de la seva obra actual l’hem d’entendre com una evolució d’aquell mirada oberta i en creixement orgànic que es materialitzà en la fàbrica Tipel i que en el curs dels vuitanta es va incorporar a la seva obra, a través del creixement modular dels quadres. L’exposició mostra algunes de les obres més reeixides en format políptic del fons de la fundació Arranz-Bravo de la dècada dels anys vuitanta: Es Nalos (1980), Epidauro (1982), Hotel Grec (1982), Prima Pantocrator (1988). En totes aquestes obres, el pintor mostra interès tant en el creixement orgànic de la pintura, com en la contundència i transcendència que reconeix en moments de la història de la pintura refencials per l’artista, com el romànic català.

Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) és pintor, gravador, escultor i dibuixant català. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb vint-i-cinc anys inicia la seva trajectòria a la galeria Gaspar, on hi exposarà amb regularitat fins a finals dels anys setanta. El 1968 inicia la col·laboració artística amb Rafael Bartolozzi, amb qui realitzarà obres i accions rellevants al seu temps, com els murals de la fàbrica Tipel de Parets (1969), l’exposició Mides Universals (Saló del Tinell, 1979) o la representació al pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia (1980). Durant la dècada dels vuitanta, ja en solitari, es trasllada a Cadaqués, exposant amb regularitat a la galeria de Lanfranco Bombelli, i establint relació amb la comunitat artística internacional del poble, com Richard Hamilton, Dieter Roth o John Cage. El 1989 té lloc una gran exposició antològica al Palau Robert de Barcelona i al Paço Imperial de Rio de Janeiro (Brasil). A la dècada dels noranta, s’intal·la a Vallvidrera i inicia la seva relació professional amb la Galeria Franklin Bowles de Nova York i Sant Francisco, amb qui ha realitzat més d’una quinzena d’exposicions. A partir del 2010, té representació galerística també a la Xina i Rússia. El 2009 obre la fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet, dedicada a la promoció de la seva obra i de l’art emergent.

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021