Exposicions
José Guadalupe Posada, cronista d'un Mèxic en transformació
Hi ha artistes que dibuixen una època i altres que aconsegueixen que una època es reconegui a les seves imatges. José Guadalupe Posada pertany als segons. Els gravats travessen el Mèxic de finals del segle XIX i començaments del XX com una mirada que no deixa escapar res: la festa i la tragèdia, la devoció i l'espectacle, la catàstrofe, la música, el carrer i els petits esdeveniments de la vida quotidiana. Convertides amb el temps en part de l'imaginari col·lectiu, moltes imatges han acabat ocultant l'amplitud d'una obra molt més complexa. Posada, cartografia d'un cronista , al Museu Nacional de l'Estampa (MUNAE), proposa tornar sobre aquesta mirada per descobrir l'artista que va fer del seu temps un vast territori d'imatges.
Organitzada per la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic i l'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura (INBAL), l'exposició aplega una selecció de peces que permet recórrer els diferents territoris de la producció de l'artista. Devocions religioses, entreteniments, notícies, desastres naturals, música i escenes de la vida quotidiana conviuen en un recorregut que mostra la seva extraordinària capacitat per observar i representar allò que passava al seu voltant.
Entre les obres menys conegudes destaquen quatre litografies realitzades el 1876: L'adoració dels mags , El sepulcre de les roses , La fugida a Egipte i La Verge a la seva infància . Aquestes peces permeten aproxi
marse a una etapa primerenca de la seva trajectòria, desenvolupada a Aguascalientes abans del seu trasllat a Ciutat de Mèxic, i revelen un moment de formació en què ja es manifesta el seu interès per la imatge com a instrument de narració.
Aquesta dimensió narrativa travessa bona part de la producció. Posada podia passar de la celebració al desastre i de l'entreteniment a la notícia amb una mateixa capacitat per condensar en una imatge l'atenció d'un públic àvid d'informació i de relats. Himne nacional mexicà , La inundació de Lleó , El gran descarrilament , El terrible terratrèmol i Trist i divertit despreniment del rellotge de Catedral mostren diferents registres d'una obra profundament vinculada a l'actualitat de la seva època. Amb elles apareixen estampes relacionades amb correguts i cançons, que amplien encara més el territori d'una producció estretament lligada a la cultura popular.
La varietat temàtica troba la correspondència en la diversitat de procediments utilitzats per l'artista. L'exposició reuneix exemples de litografia, litografia a color, gravat sobre plom i zincografia, una tècnica basada en l'ús d'una planxa de zinc com a matriu que Posada va desenvolupar a Ciutat de Mèxic per il·lustrar les publicacions d'Antonio Vanegas Arroyo. El treball amb aquestes publicacions va ser decisiu per comprendre tant la circulació de les imatges com la capacitat per arribar a un públic ampli.
En aquest context, la relació entre imatge i text adquireix una importància particular. Posada va treballar en un univers editorial en què les estampes, les notícies, les cançons i els relats compartien espai i contribuïen a construir una determinada manera de mirar el present. Les seves imatges no eren únicament il·lustracions dels esdeveniments: participaven en la manera com aquests esdeveniments eren interpretats, comentats i recordats.
La música també ocupa un espai significatiu dins l'exposició. Cançons, cançoners i estampes permeten reconstruir una època en què la imatge i la paraula convivien en nombroses publicacions populars. Els materials sonors incorporats al recorregut amplien aquesta dimensió i recuperen part del paisatge cultural on les obres de Posada van adquirir sentit.
Et poden
Interessar
...
