Reflexió crítica sobre la visió i el gènere a partir de la perspectiva de Micaela Maisa a la Fundación La Posta amb exposició titulada Vaig venir a explicar-los el que vaig veure, comissariada per Alejandro Mañas, professor de la Universitat Politècnica de València. Recorregut crític i poètic de l'artista, amb el que és visible, el poder de la visió i els misteris que es poden trobar en la vida quotidiana.
La societat viu un context hipervisual, ple d’elements i amb una important saturació d’imatges i dispositius òptics. Maisa crea a la Fundación La Posta (C/Pintor Fillol, 2) un moment d’aturada, de repensar i considerar novament la percepció i d’aquí ens porta a una exploració de tot allò que es mostra, però també dels elements ocults. La pregunta final després de visitar l'exposició que s’ha de fer la mirada és sobre conceptes d'identitat, gènere i subjectivitat.
Vaig venir a explicar-los el que vaig veure, Micaela Maisa
Inaugurada el 6 de juny, l’exposició es podrà veure fins al 5 de juliol d’una artista, Micaela Maisa, natural de l’Argentina, resident a la ciutat de València, amb un enfocament interdisciplinari, agafant molta potència en la seva obra la mirada, l’element visual i les formes de reflexió amb tot l’entorn que envolta la societat contemporània.
Aquest binomi entre obra de l’artista i el comissariat d’Alejandro Mañas dona un recorregut impactant a la Fundación La Posta de València i tres nuclis interrelacionats: la visió com a tecnologia, l’afecte i la part ritual. En Beware the Stare, una de les obres exposades, Maisa recorre a codis cinematogràfics i crítiques feministes per a evidenciar la violència inscrita en la mirada masculina, proposant la llàgrima com a interrupció sensible i política.
Vaig venir a explicar-los el que vaig veure, Micaela Maisa
Micaela Maisa crea a partir d’instal·lacions, collage, escriptura amb exposicions a IVAM, La Casa Encedida de Madrid o el Centre del Carme. En aquesta nova exposició temporal, convida a mirar de nou amb una aturada dels detalls que moltes vegades passen desapercebuts i la mirada ha de cercar tot el que és quotidià amb una nova manera de mirar i sobretot, ser mirat.
Et poden
Interessar
...
