L’artista malaguenya, resident a Berlín, reflexiona a partir de les formes extremòfils i transforma el Claustrón Est del Monasteri de la Cartuja en un laboratori i temple científic. Del 29 de maig fins a l’11 de gener de 2026, al CAAC es podrà veure Regina de Miguel. Canta una pedra, comissariada per Jimena Blázquez -directora del museu-.
Una nova exposició al CAAC on revela dimensions mitològiques, elements còsmics, tel·lúrics, ancestrals, de deïtat, mite, riquesa històrica i enfocament social del territori andalús amb obres creades per l’ocasió. Regina de Miguel transforma l’espai perquè les formes de vida extremòfils es puguin convertir en metàfores i matèria de reflexió. Espai de dubtes, interrogants, incertesa, veus silenciades i elements tecnològics, un conjunt on aquesta creació transforma en presències insurgents, tot qüestionant els sistemes que delimiten el tot possible.
‘Sondeadora’ (2025), Regina de Miguel. ‘Canta una piedra’, CAAC, Sevilla. Cortesia de la artista. Fotograf Pepe Morón.
El recorregut creat per Regina de Miguel s’inicia amb L’últim terme que arriba la vista de 2010, una de les obres emblemàtiques de la seva trajectòria. Aquí elabora una cartografia emocional on les imatges d’icebergs s’acoblen amb dades estadístiques sobre la soledat, la depressió o el suïcidi, proposant una creació amb una geografia simbòlica del col·lapse interior.
De Nekya, una pel·lícula riu, una proposta que de Tartessos fins al present per trobar-nos amb l’escultura més gran en ceràmica creada per l’artista andalusa que marca el punt final del recorregut expositiu. La peça tridimensional simula una mina de tall obert i representa la memòria de la mineria del sud d’Espanya. Posteriorment, s’arriba a La vida en Conamara II, obra en col·laboració amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Sevilla, i allà es troben pedres obsidianes en un tribut al pintor barroc Bartolomé Esteban Murillo.
El títol Canta una pedra planteja una interrogació sobre la relació de l’ésser humà estableix amb tots aquells elements que considera animats o inanimats, desafiant la dualitat i la dicotomia entre natura i cultura. Regina de Miguel ha creat un univers ple de materials a través d’instal·lacions, pintures, aquarel·les, peces audiovisuals, gravats sobre metall i ceràmica, per veure un viatge de capa a capa fins a arribar a l’element més ocult, inhòspit i silenciat.
‘Fulgor’ (2025), Regina de Miguel. ‘Canta una piedra’, CAAC, Sevilla. Cortesia de la artista. Fotograf Pepe Morón.
Del 2025 és la sèrie d’aquarel·les Fulgor sobre la pintura mural del mateix nom. Cada peça funciona com a una unitat incompleta que recorda estructures cel·lulars com a sistemes planetaris. La comissaria explica que es tracten de peces que demanen una atenció alentida com una invocació fins allò que es queda sense convertir-se en tot visible. El CAAC reafirma el seu compromís amb la producció artística des d’una perspectiva crítica, col·laborativa i vinculada amb l’entorn més proper.
Et poden
Interessar
...
