Relat en forma d’exposició a la sala d’exposicions de la Diputació d’Osca on es rendeix homenatge a l’artista Alberto Carrera Blecua (1952-2017) sota el títol Viatge d’anada i tornada que es podrà visitar fins al 20 de juliol. Una mostra que agafa el poder de retorn sense retorn, d’alfa a omega, amb un descobriment d’un mateix, en concret de la vida i obra de l’artista.
És una mena de viatge interior, convivint entre obres inèdites, també de recents, amb altres creacions de dècades anteriors. Comissariada per Pía Minchot i Javier Carrera, explica també una història artística i cultural de la ciutat d’Osca, amb representacions de la mateixa població, a més de situar Osca al mapa de l’art contemporani.
Horitzons prestats, 2016, col·lecció Carrera Blecua
Estructurada en tres àmbits o actes, com una mena d'òpera, aquest viatge d’anada i tornada d’Alberto Carrera Blecua, a més de tenir un pròleg i un epíleg, el recorregut expositiu convida al visitant i a la seva mirada a crear un viatge per una travessia introspectiva i solcar paisatges invisibles de la mateixa ment. Les obres seleccionades per la DPH, conviuen entre emocions, records i estats de consciència, creant una mirada el 1988, quan Carrera Blecua va exposar a Osca amb El viatge.
Elements conceptuals com la sensualitat, la permanència, la soledat, el poder són elements que es trobaran a la mostra i és perfecte per conversar amb l’artista, la seva obra i totes les seves arestes. Alberto Carrera Blecua és considerat un referent de l’art contemporani i és el pintor d’Osca més internacional de la seva generació.
Col·lecció Carrera Blecua
L’inici el marca G7 camí d’anada i tornada, juntament amb altres peces i textos de Javier Carnicer, músic i poeta. D’aquí s’anirà al Jardí en el mar, al segon acte amb el viatge interior, destacant set autoretrats de Goya interpretats per Carrera Blecua, per arribar al Maleït viatge. Temàtiques constants amb una introspecció del jo mateix, sense oblidar que l’artista era polièdric, ja que juntament amb la pintura, creava instal·lacions artístiques.
Pía Minchot ha qualificat el projecte com a “viatge personal en el qual ens hem trobat amb l'obra d'Alberto, i al qual li hem volgut donar un relat per a poder contar el seu treball d'una forma que no caigués ni en l'obituari ni en l'homenatge pòstum, i que tampoc fos una retrospectiva. No volíem parlar des dels codis de l’art”.