Exposicions
.
El MAS reconeix el llegat de l’escultor càntabre amb una exposició ambiciosa, complexa i obres inèdites.
El Museu d’Art Modern i Contemporani de Santander (MAS) ha creat un recorregut expositiu necessari per reconèixer l’obra i llegat de l’artista Daniel Alegre. Ànima i matèria es crea a partir de vint-i-una escultures, vuit d’elles inèdites, per fer una relectura de l’evolució artística d’Alegre, però també del conceptualisme de l’autor en paral·lel als moviments de l’època.
Nascut a finals del segle XIX a Escalante, el MAS presenta exposició, però també treball d’investigació a càrrec dels comissaris Salvador Carretero, José Cobo, Raúl Reyes i Ruth Méndez, en un camí investigador que ja és comú en el MAS com per exemple amb Francisco Iturrino, Juan Navarro Baldeweg, Clara Trueba i molts d’altres de la comunitat autonòmica. Amb Daniel Alegre, la planta 0 de la seu museística santanderina, s’omple de peces de l’artista amb un enorme talent artístic i creatiu que anirà del vessant simbolista i noucentista, a una més avantguardista. La mostra dona lloc també a la recuperació de peces i posteriors anàlisis que es desconeixien fins ara.
Asuncion Calderon Gomez de Rueda, Daniel Alegre. © Chema Prieto
Figura clau dins de l’escultura càntabre del segle XX, l’obra de Daniel Alegre es troba caracteritzada per una sensibilitat formal i un notable domini tècnic. L’espectador amb Ànima i matèria farà una mirada dual entre influències clàssiques, però també modernistes, amb una petjada clau del mateix enfocament personal i expressiu de l’artista. El marbre serà un element indispensable on irradia materialitat i espiritualitat per crear un binomi entre expressió i essència que es pot contemplar a la mostra del MAS.
Alegre va viure aquell moment de reinterpretació i impuls del món clàssic d’inicis del segle XX amb figures cabdals com Aristide Maillol o Josep Clarà, però Alegre crea el seu propi llenguatge i ho fa amb uns caps i bustos de marbre blanc que aixeca una particular llum interior com ara amb Asunción Gómez de Rueda amable de 1925 o Ana Torres-Quevedo de 1926. Són peces que et poden transportar a un moment, a una expressió, un sentiment o una visió, però l’artista captura l’instant i la figura retratada.
Jose Cabrero Mons, Daniel Alegre. © Chema Prieto
L’exposició es podrà veure fins al 15 de juny i reclama la profunditat de l’ésser humà tal com feien simbolistes o neoplatònics amb el significat intern de les coses i la connexió entre els elements. Ànima i matèria reivindica el lloc prominent de l’art de Daniel Alegre i ho fa com l’artista que va fugir de les estridències, a més, com escriu Francisco Gutiérrez amb el seu llibre El escultor olvidado, la importància d’un creador poc conegut pel gran públic.
Et poden
Interessar
...
