Diuen que el temps és una de les poques coses que encara ens queden. L’exercici de l’edició és l’acte de !xar el temps, que s’esmuny fugisser. Fer-ho en ple segle XXI és intentar abraçar totes les diferents plataformes que tenim a l’abast –que no són poques– per fer del temps un aliat. El (re)començar de Bonart és, doncs, la història de més de vint anys de tota la família Planas Camps abocada a un projecte cultural de construcció d’un imaginari de país inclusiu, entenent la cultura des d’una visió àmplia des del patrimoni material i immaterial !ns a l’art contemporani, l’arquitectura o el disseny i entenent-nos com una plataforma de connexions i d’acollida, tot sabent que la cultura ens dona vida i pot ser un ascensor social de primer nivell.
Aquest proper número 194 ha vingut precedit per un (re)començar que no ha sigut gens fàcil. Hem tingut la pandèmia i tot el que ha suposat per al sector de la cultura en l’àmbit pressupostari; hem tingut la imparable ampliació del sector digital dins el dia a dia de la informació i la refexió cultural, que ho fa repensar tot contínuament. Però, per damunt de tot, hem tingut una malaltia de cor que ha estat a punt de deixar-nos sense el president de Bonart, Narcís Planas, una de les ànimes d’aquest projecte durant anys conjuntament amb l’altra ànima de l’empresa, Anna Maria Camps; tots dos continuaran en el consell assessor de l’editora. Al final, i després de meditar-ho i gràcies a la complicitat d’un munt de persones del sector artístic, ens hem atrevit no només a continuar treballant en format digital de manera diferent, com ja havíem anunciat, sinó a fer una aposta decidida pel paper i potenciar encara més tota l’àrea de la gestora i consultora cultural.
Sí, del Bonart al Malart. Volem ser una mica més canallescos i l’humor és un antídot contra l’estultícia humana. Preguntar-se: què és bon art?, i què és mal art? Qüestionar-s’ho tot, com fan l’art i la cultura incessantment, provocant més preguntes que respostes. I qüestionar-nos el mateix nom de la publicació, que és un homenatge que l’editora Anna Maria Camps va manllevar del nom de l’artista francès Pierre Bonnard, tot mirant de reüll la mítica revista francesa Beaux Arts. El nou disseny és obra del prestigiós grafista Pere Álvaro, amb l’assessorament de Josep Olivé –dissenyador/maquetador en cap de la publicació– i de la resta de l’equip editorial.
La coordinació ha anat a cura de la historiadora i crítica d’art Beatriz G. Moreno, que fa més de deu anys que col·labora amb l’editora i gestora cultural, i Pilar Andreu s’hi ha incorporat com a nova responsable de la correcció lingüística. Així doncs, al nou Bonart, que sortirà dos cops a l’any –al febrer i al setembre–, podrem accedir-hi per dues bandes i cadascuna disposa d’un disseny i una textura de paper diferenciats.
Si hi accedim per Bonart, hi trobarem tres grans àmbits interrelacionats: articles d’opinió, entrevistes i reportatges per reflexionar sobre una actualitat que alguns cops esdevé massa líquida. Hem fet acords per ampli#car la difusió de continguts generats per grans centres del país. També parlem de cinema, mercat de l’art i els marcs legals de l’entorn artístic.Mentre que, si hi accedim per Malart, hi trobarem en primer terme un portafolis de creació-re"exió coordinat pel portal A*Desk. Ho fem per tal de sumar sinergies entre agents culturals i sota el leitmotiv de reset plantegem escenaris d’un present-futur post-Covid. En el Malart, també hi trobarem la secció de biblioteca, ampliada, i totes les crítiques d’art que aprofundeixen en un discurs “subjectivista” per posar èmfasi en una professió més que necessària en l’actual societat. La revista en paper també tindrà un format digital que es podrà trobar al quiosc de l’associació APPEC i també a través del portal d’ARCE.