FCC-Segell-banner4
Proposar i deslocalitzar: Festival Errant 2021

Opinió

Proposar i deslocalitzar: Festival Errant 2021

Pells, instal·lació de Marco Noris a l’església de Sant Feliu de Barruera. Foto: Iolanda Sebé.
Baner BonArt 180x178 Agenda Girona CulturaBanner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AW
Ha nascut un nou festival (!) d’art, cultura i pensament (!!) a les comarques de Lleida (!!!). Es diu Errant. Itineraris d’Art i Pensament, i ha celebrat una primera edició del 18 al 27 de setembre del 2020 a diversos nuclis i espais de l’Alta Riba-gorça. Organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) –la branca cultural de la Diputació de Lleida que, sota la nova direcció de Juanjo Ardanuy, té la valenta missió de modernitzar-se– i amb el comissariat de l’incansable Jesús Vilamajó, artífex del desaparegut Emergent (Lleida), de l’Embarrat (Tàrrega) i de l’activitat Full Contact per a artistes emergents dins del festival SCAN Tarragona, la idea de l’Errant és ser un festival movible, que celebri anualment una edició, però que aquesta no estigui fixada en un indret concret, sinó que itineri per les 12 i mitja (la Cerdanya està compartida amb Girona) comarques lleidatanes. Tot un repte d’organització que no permet estancar-se en les habituals comoditats.

Errant s’estructura en rutes d’art i pensament, en les quals la paraula i la imatge, en les seves expressions més experimentals, radicals i contemporànies, dialoguen amb el patrimoni natural, paisatgístic, arquitectònic, històric i industrial de llocs concrets triats. En aquesta primera edició, durant dos caps de setmana algunes esglésies s’han convertit en sales d’exposicions; alguns paratges naturals, en escenaris de concerts i performances, i alguns carrers i places, en àgores obertes de debat i pensament.

Nalini Malani –artista índia, premi Joan Miró 2019 i amb exposició a la Fundació Miró fins a finals de novembre– ja parlava de la necessitat i la importància de mostrar l’art –fer-lo, exhibir-lo– en espais no convencionats per a tal fi, a la intem-pèrie, al carrer, amb la voluntat de cercar constantment noves situacions ambientals. Només així es pot garantir que les diver-ses manifestacions artístiques traspassin el seu públic habitual i generin noves mirades i noves interaccions. I això ha fet l’Errant. L’Errant ha sabut deslocalitzar la cultura. Tot i que l’Alta Ribagorça és comarca atractora de turisme (entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes, espais emblemàtics del romànic català i pistes d’esquí), és també una comarca escassa en la programació cultural contemporània, i les diverses activitats programades han posat de manifest que el públic, local i no, té ganes de deixar-se sorprendre i seduir i d’aportar mirades a un debat ampli. Ha estat un festival de perifèries que ha sabut atraure nou públic.
Dues constatacions: 1. Es pot fer cultura malgrat les circumstàncies actuals, i el públic en vol. I 2. La valentia de les administracions en propostes que s’allunyen d’allò convencional és més necessària que mai. I Lleida ho ha sabut fer. Que per molts anys puguem celebrar l’Errant!

Per més informació: Festival Errant

 

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021