Notícies
La Biblioteca Vasconcelos fa 20 anys entre els edificis més increïbles del segle XXI
La Biblioteca Vasconcelos de Ciutat de Mèxic celebra el 2026 els primers 20 anys convertida en un dels edificis culturals més singulars de l'arquitectura contemporània. Dissenyada per l'arquitecte mexicà Alberto Kalach i inaugurada el maig del 2006, la biblioteca ha transcendit la seva funció com a espai dedicat als llibres per convertir-se en una autèntica experiència arquitectònica.
La seva singularitat també li ha permès figurar entre els 25 edificis més increïbles del segle XXI, un reconeixement que posa en valor una concepció de l'espai públic on arquitectura, paisatge, literatura i art formen un conjunt inseparable.
Situada al costat de l'antiga estació de ferrocarrils de Buenavista, a l'alcaldia Cuauhtémoc, la Vasconcelos s'articula al voltant d'una enorme nau central d'aproximadament 250 metres de longitud. Al seu interior, les estructures metàl·liques, les passarel·les i les prestatgeries suspeses construeixen una imatge gairebé futurista, en què els llibres semblen surar sobre el buit.
Kalach combina al projecte acer, concret, marbre, granit, fusta i vidre per crear un edifici de grans dimensions però sorprenentment lluminós. L'entrada de llum natural i la ventilació converteixen l'espai en un lloc canviant, on l'arquitectura es percep de manera diferent a mesura que el visitant recorre els diferents nivells.
The Guardian va arribar a descriure el seu interior com un dels més emocionants del segle, una valoració que ajuda a explicar l?impacte internacional d?un edifici que, dues dècades després de la seva obertura, continua mantenint una poderosa capacitat de fascinació.
Una biblioteca suspesa al buit
Un dels elements més reconeixibles de l'edifici són les prestatgeries suspeses. Els grans mòduls de llibres s'organitzen al voltant d'una estructura metàl·lica que sembla que desafia la gravetat i genera una extraordinària profunditat visual.
Des del nivell inferior, la successió de plataformes, escales, passarel·les i llibreters produeix una perspectiva gairebé infinita. El visitant no només contempla una biblioteca: s'endinsa en una arquitectura que converteix el desplaçament per l'edifici en part de l'experiència.
L'amplitud del projecte respon a una voluntat funcional. La biblioteca va ser concebuda amb capacitat per créixer fins a assolir aproximadament dos milions d'exemplars. La seva dimensió i caràcter públic l'han convertit, a més, en un dels espais bibliotecaris més freqüentats d'Amèrica Llatina.
Un jardí botànic integrat a l'arquitectura
L'experiència de la Vasconcelos no acaba a l'edifici. Al voltant s'estén un jardí botànic de més de 26.000 metres quadrats, concebut com una prolongació natural del projecte arquitectònic.
El jardí aplega desenes de milers d'exemplars que pertanyen a espècies característiques de la Vall de Mèxic i estableix un contrast deliberat amb la monumentalitat de l'estructura d'acer i vidre.
Aquesta relació entre arquitectura i naturalesa constitueix un dels trets essencials del projecte de Kalach. El visitant pot passar de l´enorme espai interior de la biblioteca a un entorn vegetal que introdueix una dimensió més íntima i relaxada.
Una balena al cor de la biblioteca
Al centre de la nau hi ha també una de les peces artístiques més emblemàtiques de l'edifici: Màtrix Mòbil , de Gabriel Orozco.
L?obra utilitza l?esquelet d?una balena grisa de gairebé 12 metres de longitud i més d?una tona i mitja de pes. Suspès a l'espai central, l'enorme cetaci es converteix en un contrapunt orgànic davant de la geometria de l'arquitectura.
Orozco va intervenir els ossos amb cercles i el·lipses realitzats amb grafit, generant un dibuix que evoca ones, moviments i sons. La peça transforma així el gran buit central en un espai on conviuen literatura, arquitectura, naturalesa i creació contemporània.
Vint anys com a icona arquitectònica
Dues dècades després de la seva inauguració, la Biblioteca Vasconcelos manté intacta bona part de la capacitat de sorpresa que va acompanyar el naixement. La seva arquitectura no només respon a la necessitat d'emmagatzemar i consultar llibres, sinó que proposa una nova manera d'entendre una biblioteca com a espai públic, paisatge interior i lloc de trobada.
La combinació de monumentalitat i lleugeresa, el protagonisme de l'estructura, la presència de la natura i la integració d'una obra d'art de grans dimensions expliquen que l'edifici hagi adquirit una dimensió molt més enllà de la funció bibliotecària.
Et poden
Interessar
...
