El Museu del Palau de Belles Arts acull per primera vegada una gran exposició dedicada a l'art xicà amb Aztlán, túnel del temps , un projecte concebut específicament per a aquesta institució després de gairebé tres anys de treball. La mostra estableix un diàleg entre Mèxic i els Estats Units a través d'una selecció de més de setanta obres que reflecteixen la riquesa i la complexitat d'una tradició artística que ha tingut un paper fonamental en la construcció d'identitats culturals a banda i banda de la frontera.
Comissariada per Rubén Ortiz-Torres i Jesse Lerner, l'exposició s'allunya de qualsevol lectura lineal o exclusivament històrica per proposar una aproximació crítica a l'univers xicà. El seu recorregut planteja com la memòria, la migració, l'experiència comunitària i la identitat cultural es transformen constantment, i el passat es converteix en un territori obert on conviuen l'arxiu, el mite, la imaginació i l'especulació sobre futurs possibles.

Lluny d'entendre l'art xicà únicament com una manifestació identitària, Astlán, túnel del temps reivindica la seva dimensió política i capacitat per qüestionar els relats oficials de la història de l'art. L'exposició presenta el treball de més d'una trentena d'artistes i col·lectius diversos vinculats principalment a l'escena de Los Angeles, configurant un panorama plural que evidencia el caràcter híbrid, fronterer i profundament experimental d'aquestes pràctiques.
El recorregut s'articula en quatre grans àmbits —East Side Stories , Varrio , Desmuralismes i Transtemporalitats— que reuneixen pintura, fotografia, instal·lacions, documents històrics, peces audiovisuals i treballs d'arxiu. Aquesta diversitat de llenguatges genera un muntatge de gran densitat visual que evita oferir una visió tancada del fenomen xicà i aposta, en canvi, per una experiència construïda a partir de múltiples veus, tensions i ressonàncies.
Entre les obres creades especialment per a l'ocasió destaca el mural El més enllà, realitzat pel col·lectiu 3B Collective per al museu, on la imatge d'un pneumàtic envoltat de flames travessa un intens fons blau com si fos un meteorit. L'exposició també recupera peces històriques de figures essencials del moviment, entre les quals hi ha un primerenc estèscil de Chaz Bojorquez de finals de la dècada de 1960, considerat un dels pioners del grafit xicano.

L'arribada d'Astlán, túnel del temps al Palau de Belles Arts suposa una fita per a la institució mexicana, coneguda per albergar els grans murals de Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros i José Clemente Orozco. En aquest context, la mostra amplia el relat del muralisme i de les pràctiques artístiques d'arrel mexicana i incorpora les experiències desenvolupades per les comunitats xicanes als Estats Units com una part imprescindible de la història visual contemporània del continent.
L'exposició es podrà visitar fins al 26 d'agost, consolidant-se com una oportunitat excepcional per acostar-se a una producció artística que, durant dècades, ha estat insuficientment representada als grans museus malgrat la seva enorme influència cultural i política.