En un campus on el ritme quotidià acostuma a imposar-se sobre la contemplació, la Sala d’Exposicions de la UAB continua demostrant que és un dels espais més estimulants per descobrir projectes expositius de qualitat. Situada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca, davant de la Plaça Cívica, la sala ha consolidat una línia de treball que combina rigor acadèmic i sensibilitat curatorial. N'és una bona mostra Eina, Joc, Viatge, una exposició dedicada a Sergi Aguilar i comissariada pels estudiants del Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic, que proposa una lectura renovada de l’univers creatiu d’un dels artistes fonamentals de l’escultura contemporània catalana. La mostra es pot visitar fins al 2 de setembre.
L’exposició ofereix una aproximació suggeridora a l’obra d’un dels creadors més influents de l’escultura contemporània catalana de les darreres dècades. Lluny de plantejar una retrospectiva convencional, el projecte construeix un itinerari que permet endinsar-se en els processos de treball, els referents i les inquietuds conceptuals que han definit la trajectòria d’Aguilar. La mostra es podrà visitar fins al 2 de setembre.
El recorregut s’obre amb un gest tan senzill com potent: un espiell a través del qual el visitant observa el taller de l’artista. Aquesta primera acció funciona com una metàfora de tot el projecte expositiu. Més que mostrar l’espai físic de creació, convida a traspassar el llindar de la mirada i a penetrar en aquell territori on les idees prenen forma, on els objectes esdevenen pensament i la matèria es transforma en llenguatge.
A partir d’aquí, l’exposició desplega una selecció d’obres que travessen diferents registres de la pràctica artística de Sergi Aguilar. Escultures de petit format, dibuixos, pintures i peces audiovisuals dialoguen entre si per evidenciar una producció coherent, marcada per la depuració formal i per una constant investigació sobre l’espai, el recorregut, el paisatge i la percepció. En Aguilar, la forma mai no és només forma: cada element es converteix en una invitació a repensar la relació entre el cos, el territori i l'experiència.
El recorregut culmina amb To G. Anselmo, una obra que es presenta simbòlicament com una eina per habitar i interpretar el món. La peça sintetitza moltes de les qüestions presents al llarg de l’exposició: la idea del desplaçament, la noció de l’objecte com a instrument de coneixement i la capacitat de l’art per generar noves formes de percepció. Més que una conclusió, funciona com una obertura cap a noves preguntes.