Notícies
Magritte salta a la gespa
Bèlgica s'enfrontarà a Espanya als quarts de final del Mundial, però la seva presència al torneig no només s'explica des del futbol. També hi ha un vincle directe amb l'art i una de les figures essencials de la cultura belga: René Magritte. La contundent victòria dels Diables Rojos davant els Estats Units no només va certificar el seu pas a la ronda següent, sinó que va tornar a posar en circulació, davant milions d'espectadors, l'univers visual del pintor surrealista.
La selecció belga ha convertit l'equip visitant en una declaració estètica. Dissenyada per Adidas, la samarreta és un homenatge explícit a Magritte i pren com a punt de partida una de les seves obres més cèlebres, La voix des airs (1931). En lloc de traslladar la pintura de forma literal al teixit, el disseny reinterpreta alguns dels elements més reconeixibles per construir una peça que es mou entre la moda esportiva, la identitat nacional i l'evocació artística.
La base de la samarreta, d'un blau pàl·lid que remet al cel obert tan present a la iconografia del pintor, serveix de fons per a un patró repetit de pilotes en tons roses i blaus. La composició neix d'una transformació de les campanes metàl·liques flotants que apareixen a La voix des airs , convertides aquí en un motiu gràfic que connecta l'imaginari surrealista de Magritte amb el llenguatge del futbol. A això se sumen unes fines línies horitzontals teixides a la tela que evoquen les marques d'un terreny de joc, reforçant el diàleg entre obra pictòrica i uniforme esportiu.
La referència més explícita, però, apareix sota el coll. Allà es pot llegir la frase Ceci n'est pas un mallot (“Això no és una samarreta”), escrita amb una grafia que remet immediatament a Magritte i que funciona com una picada d'ullet a una de les seves obres més icòniques, La trahison des images . En aquella pintura, l'artista va representar una pipa acompanyada de la cèlebre inscripció “Això no és una pipa”, qüestionant la relació entre imatge, representació i realitat. La samarreta belga recupera aquest joc conceptual i el trasllada al present amb ironia i complicitat.
Lluny de ser un gest aïllat, aquesta proposta s'inscriu en una estratègia visual que Bèlgica ha anat desenvolupant en les darreres grans cites internacionals. En els darrers anys, la selecció ha utilitzat les seves equipacions alternatives com a aparador de diferents expressions de la identitat cultural del país. A l'Eurocopa del 2016 va mirar la tradició ciclista belga; al Mundial del 2022 va retre homenatge a l'univers festiu i cromàtic de Tomorrowland; ia l'Eurocopa del 2024 es va inspirar a Tintín ia l'imaginari gràfic d'Hergé. La samarreta dedicada a Magritte perllonga aquesta línia i la porta un pas més enllà en recolzar-se en una de les figures cabdals de l'art europeu del segle XX.
El més interessant del disseny és precisament que evita la reproducció fàcil d'una obra cèlebre per optar per una reinterpretació més intel·ligent. Adidas no es limita a col·locar un quadre sobre una samarreta, sinó que pren prestat el vocabulari visual de Magritte —les formes suspeses, la paleta, l'humor conceptual i el joc amb la percepció— per construir una peça que funciona tant com a uniforme com a objecte cultural. El resultat és una col·laboració poc habitual entre belles arts i esport, una cruïlla on la samarreta deixa de ser un mer suport publicitari per convertir-se en un relat visual sobre la identitat belga.
Et poden
Interessar
...
