Exposicions
Mechanical Kurds: qui fa possible que les màquines “aprenguin”?
L'exposició Mechanical Kurds de Hito Steyerl proposa una mirada crítica sobre les infraestructures ocultes que sostenen la intel·ligència artificial. Presentada al museu MACRO, a Roma, i per primera vegada a Itàlia després del pas per institucions internacionals, la mostra combina una videoinstal·lació amb elements immersius per examinar les relacions entre treball digital, producció d'imatges, conflicte geopolític i tecnologies automatitzades.
El punt de partida és una pregunta senzilla: qui fa possible que les màquines “aprenguin”? A través d'un relat que barreja documental i ficció, Steyerl desplaça l'atenció des dels algorismes cap a les persones que participen al seu entrenament. L'artista recupera la figura històrica del “Turc mecànic”, un cèlebre autòmat del segle XVIII que aparentava jugar als escacs per si mateix, encara que en realitat amagava una persona al seu interior. Aquest engany serveix com a metàfora per abordar les promeses dautonomia tecnològica contemporània.
L'obra es desenvolupa entre imatges registrades al camp de refugiats de Domiz, al Kurdistan iraquià, i seqüències generades mitjançant intel·ligència artificial. Hi apareixen les veus de refugiats kurdsirians que van treballar classificant imatges per a sistemes de visió artificial. La seva tasca, fonamental per desenvolupar eines de reconeixement visual, revela una cadena laboral freqüentment invisibilitzada dins de l'economia digital.
A mesura que avança la narració, l?exposició estableix una connexió inquietant entre aquestes activitats d?etiquetatge d?imatges i l?ús militar de tecnologies automatitzades. Steyerl mostra com els mateixos territoris i comunitats que subministren dades i mà d'obra per entrenar sistemes intel·ligents queden exposats a formes de vigilància i de violència tecnològica. La intel·ligència artificial apareix aleshores vinculada a xarxes econòmiques i polítiques molt més àmplies que les habituals narracions sobre innovació.
Mechanical Kurds s'inscriu en una línia de recerca que des de fa anys l'artista desenvolupa sobre el poder de les imatges i els seus efectes socials. Més que oferir respostes tancades, l'exposició convida a reconsiderar allò que roman fora de camp: les persones, els recursos i els conflictes que fan funcionar un univers digital presentat sovint com a immaterial i autònom.
Et poden
Interessar
...
