Notícies
Julio Le Parc: la llum com a llenguatge, el moviment com a llegat
El món de l'art acomiada Julio Le Parc, mort aquest dissabte a París als 97 anys. La seva obra, travessada per la constant investigació de la llum, el color i el moviment, el va consolidar com una de les figures més influents de l'art contemporani internacional i com un dels grans referents de la creació argentina projectada al món.
Nascut el 1928 a Palmira, Mendoza, Le Parc va iniciar la seva formació a l'Escola de Belles Arts de la seva província, estudiant en horari nocturn mentre afinava una sensibilitat que més tard el portaria a qüestionar els límits tradicionals de la pintura. Ja a Buenos Aires, va entrar en contacte amb idees fonamentals de la modernitat artística, influït per docents com Lucio Fontana i per l'auge de l'art concret, que proposava la reducció de les formes i el protagonisme del color com a estructura.
El 1958 es va instal·lar a París gràcies a una beca, ciutat que es convertiria en l'epicentre de la seva carrera. Allí es va integrar a una escena artística vibrant, marcada per l'experimentació radical dels anys seixanta, on va desenvolupar gran part del llenguatge visual. La cerca es va centrar en un principi clau: l'obra no havia de ser un objecte estàtic, sinó una experiència activa en què l'espectador participés, completant la peça amb la seva percepció.
El reconeixement internacional va arribar amb força el 1966, quan va obtenir el Gran Premi Internacional de Pintura a la Biennal de Venècia, una de les distincions més prestigioses de l'art mundial. A partir d'allà, la seva obra es va projectar en centres culturals importants de ciutats com Nova York, Los Angeles, Washington, Tòquio, Madrid, Venècia, l'Havana i Beijing, consolidant una trajectòria global.
Al llarg de la vida, Le Parc va defensar una concepció democràtica de l'art: accessible, sensorial i oberta a múltiples interpretacions. Les seves instal·lacions lumíniques i cinètiques cercaven trencar la distància entre obra i públic, convidant a una experiència immersiva on el moviment i la percepció eren protagonistes.
A Argentina, la seva figura va ser especialment celebrada el 2019, quan en complir 90 anys va rebre una sèrie d'homenatges que van incloure retrospectives al llavors Centre Cultural Kirchner i el Museu Nacional de Belles Arts, a més d'intervencions en espais emblemàtics com el Teatre Colón i l'Obelisc porteny durant la Nit dels Museus.
Entre les seves obres més destacades al país figuren Esfera Azul , donada el 2016 a l'actual Palau Llibertat, i Sol , una monumental estructura daurada instal·lada el 2024 a l'aeroport internacional d'Ezeiza, que es va convertir en una de les últimes grans intervencions públiques.
Le Parc treballava, fins i tot en els seus últims anys, en una nova retrospectiva internacional que s'inauguraria a la Tate Modern de Londres, concretament a Light, Colour, Action del mes de juny, confirmant una vigència creativa inalterable. El seu llegat, lligat profundament a l'experimentació amb la llum i el moviment, roman com una de les contribucions més decisives de l'art llatinoamericà al panorama global contemporani.
Et poden
Interessar
...
