La Fundació Miró ha decidit repensar la manera d’explicar la seva col·lecció i inaugura una nova presentació expositiva que trenca amb el recorregut tradicional sota el títol de Cercles. Aquesta reorganització, que ja es pot visitar, proposa una mirada diferent sobre l’obra de Joan Miró i incorpora també sis peces cedides pel Museo Reina Sofía.
El projecte parteix d’una idea molt concreta: una carpeta de treball que Miró va elaborar entre la segona meitat dels anys cinquanta i els primers seixanta. A l’interior d’aquest dossier, marcat a llapis amb el títol Cercle i les dates “1955-1962”, l’artista hi guardava retalls de diaris, imatges del cosmos i referències visuals diverses que connectava amb representacions circulars de la cultura humana, com ara una sardana. Aquell conjunt de materials revelava una reflexió sobre l’espai, el temps i les formes de percebre l’art.

Joan Miró, L'Étoile matinale. L'estel matinal 16 de març 1940, Fundació Joan Miró, Barcelona. Donació de Pilar Juncosa de Miró, © Successió Miró, 2026.
Inspirant-se en aquest arxiu, la Fundació proposa ara una exposició que s’allunya de les lectures cronològiques o estrictament temàtiques. En lloc d’això, el recorregut se centra en els processos creatius de l’artista i en les relacions que s’estableixen entre les obres, l’espai arquitectònic i els visitants.
En aquesta nova lectura, l’arquitectura de Josep Lluís Sert recupera un protagonisme essencial. Miró i l’arquitecte ja havien concebut l’edifici com un espai pensat per dialogar amb les obres, i aquesta idea torna a situar-se al centre del projecte. La disposició de sales, els canvis de perspectiva i l’entrada de la llum natural marquen el ritme de la visita i condicionen la manera de mirar.
Un dels elements més destacats d’aquesta transformació és l’obertura al públic del Jardí dels Xiprers, un espai exterior que havia romàs tancat des de la inauguració de la Fundació, l’any 1975. Amb aquesta obertura es reforça el diàleg entre interior i exterior, permetent que l’experiència expositiva s’estengui cap al paisatge i la llum natural.

Joan Miró, Poème Poema (III), 17 de maig 1968, Fundació Joan Miró, Barcelona. © Successió Miró, 2026.
En aquest pati recuperat hi troba un nou protagonisme Dona (1970), una escultura de bronze de Miró que representa una figura femenina coronada amb una mena de closca de cargol gegantina. L’obra, que fins ara quedava força desapercebuda en un espai proper al bar de la Fundació, es presenta ara a l’aire lliure, on la llum i l’entorn en potencien la presència.
La nova presentació reuneix més d’un centenar d’obres i ha estat possible gràcies a la generositat fundacional de Joan Miró, de la seva família i de nombrosos col·leccionistes i institucions que han donat o cedit peces al llarg dels anys.
Segons va destacar el director de la Fundació, Marko Daniel, durant la presentació del projecte, aquesta reorganització genera “una nova relació entre les obres, entre nosaltres i les obres, i entre les obres i el seu entorn”. Una manera renovada d’apropar-se a l’univers de Miró que posa en valor no només la seva creació artística, sinó també la manera com l’espai i la mirada del públic poden transformar-la.