«La bellesa no es reconeix amb una mirada superficial.» —Jean Cocteau
Al moll Courbet de Villefranche-sur-Mer, allà on la Mediterrània respira amb llum pròpia i el mar murmura contra la pedra, s’aixeca la Chapelle Saint-Pierre. Discreta, gairebé inadvertida entre el moviment del port, aquesta petita capella conserva la memòria dels pescadors que la van erigir i la petjada poètica d’un artista que va saber veure-hi un espai per al somni. Consagrada a Sant Pere, patró dels homes del mar, va néixer com un refugi humil, profundament lligat a la vida quotidiana d’una vila marinera.
A mitjan segle XX, però, aquest lloc modest es va transformar en un llienç viu quan Jean Cocteau hi va intervenir amb la llibertat de qui pinta per amistat i per amor al lloc. Com Picasso, Chagall o Matisse, Cocteau forma part del panteó d’artistes que van il·luminar la Costa Blava, un territori que descobrí el 1911 i que, a partir dels anys vint, es convertí en el seu refugi creatiu. A Villefranche-sur-Mer hi deixà una de les seves obres més íntimes i singulars.

El 1957, Cocteau va decorar l’interior de la capella amb un llenguatge aparentment senzill, però d’una gran força simbòlica. Figures estilitzades, línies sinuoses i escenes que oscil·len entre la tradició bíblica i la vida mediterràniacobreixen les parets: sant Pere caminant sobre les aigües, peixos que semblen flotar en silenci, àngels, la silueta de la ciutadella. Els tons suaus —gris, blanc i blau— embolcallen l’espai amb una llum serena, gairebé etèria, que convida a la contemplació.
Entrar a la Chapelle Saint-Pierre és sentir com el temps s’atura. L’aire del mar travessa l’espai, i l’art de Cocteau converteix la capella en un museu íntim del Mediterrani, on la poesia visual dialoga amb la fe i la memòria col·lectiva. Encara avui, l’edifici continua viu: s’hi celebren casaments vinculats a la comunitat pescadora, mantenint intacte el lligam entre art, tradició i vida quotidiana.
Més enllà de la visita turística, la Chapelle Saint-Pierre ofereix una experiència profunda: submergir-se en l’univers de Cocteau i entendre com l’art pot transformar un espai humil en un lloc de meravella i recolliment. Entre pedra i mar, història i imaginació, la capella recorda que el veritable llegat d’un artista no sempre habita els museus, sinó que es fon amb la llum, el paisatge i l’ànima d’un poble.