Lluís Coromina, Eugènia Balcells i Pilar Parcerisas, entre els guardonats dels Premis GAC 2025

En una nova edició dels Premis GAC, el panorama de les arts visuals a Catalunya torna a demostrar la seva vitalitat i diversitat. La cita d’enguany ha reunit novament al MACBA una àmplia representació del sector en una nit marcada per les trobades, les complicitats i els reconeixements. La gala, que ha estat el marc de la Nit del Galerisme, ha congregat més de 200 professionals del món de l’art i la cultura, celebrant tant trajectòries consolidades com projectes emergents que han sabut guanyar-se un lloc.

En aquesta divuitena edició, cal destacar Lluís Coromina, premiat per la seva tasca com a col·leccionista. Aquesta distinció reconeix no només el valor de la seva col·lecció, sinó també tot l’ecosistema que ha generat al seu voltant. Des de la Fundació que porta el seu nom, activa des del 2007, impulsa espais com Eat Art i El Puntal a Banyoles —dedicats a laboratoris i residències creatives—, així com un centre expositiu multidisciplinari a Barcelona, que actua com a punt de trobada per a creadors i agents culturals. La seva aposta pel diàleg entre art i societat s’ha concretat en un suport sostingut a galeries catalanes i en iniciatives que promouen l’intercanvi i la creació contemporània.

Exposició 'Ressonàncies europees. Eduard Bigas evoca Josep Pla' a l'Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina a Banyoles (2025)

El reconeixement a tota una trajectòria com a galerista ha estat per a Miquel Alzueta. Amb una mirada transversal que abraça disciplines i èpoques, Alzueta ha creat un espai on conviuen disseny, art contemporani i col·leccionisme. La seva galeria, amb seus a Barcelona, Casavells, Madrid i París, ha anat ampliant horitzons amb una programació que aposta tant per creadors consagrats com per noves veus. Va iniciar la seva trajectòria com a editor —fundador de l’editorial Columna—, i des d’aleshores ha traçat un camí propi en el món de l’art, connectant amb fires internacionals i treballant amb artistes com Guim Tió, Andrea Torres Balaguer o Jordi Alcaraz.

També s’ha reconegut la trajectòria d’Eugènia Balcells, una de les pioneres del videoart a Catalunya. El premi valora dècades de recerca, experimentació i compromís amb la creació contemporània. Balcells ha transitat amb solvència entre llenguatges i disciplines, abordant temàtiques com la societat de consum, els rols de gènere o les connexions entre matèria i energia. La seva obra, carregada de força conceptual i poètica, s’ha exhibit en espais com el CCCB, el Reina Sofia, el MEIAC o la Fundació Vila Casas.

Going through languages, Eugènia Balcells (1981). © Fundació Eugènia Balcells

La baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza ha estat distingida amb el premi al foment de les arts visuals. Més enllà de comptar amb una col·lecció de gran valor, ha sabut activar-la, donar-li vida i fer-la accessible a través de museus com el de Màlaga, el d’Andorra o el futur espai a Barcelona, que s’ubicarà al Palau Marcet i acollirà una part rellevant de la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX. Des del seu vincle amb Sant Feliu de Guíxols fins a la seva projecció internacional, la seva trajectòria reflecteix una clara voluntat de posar l’art a l’abast de tothom i preservar el patrimoni amb una mirada de futur.

El premi al millor comissariat ha estat per a Montse Frisach pel cicle Visites Inesperades, una proposta que ha portat peces contemporànies a dialogar amb col·leccions permanents de museus com el Morera de Lleida, el Museu d’Art de Girona o el de Montserrat. El projecte, que ja suma quatre edicions, ha generat noves lectures a partir del contrast entre obres i ha contribuït a apropar relats artístics sovint poc visibles dins el marc museístic.

Exposició 'Visites inesperades' al Museu d'Art de Girona.

En la categoria de crítica, Pilar Parcerisas ha estat reconeguda per una trajectòria extensa i diversa, en què ha sabut analitzar, escriure i proposar lectures sobre l’art des de múltiples perspectives. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Ciències de la Informació, és autora de publicacions fonamentals sobre l’art conceptual tant a Catalunya com a Espanya, i ha escrit sobre figures com Man Ray, Beuys, Loos, Dalí, Duchamp o Tàpies. Amb més de seixanta exposicions comissariades, ha estat una veu clau en la defensa dels artistes catalans a escala internacional.

Zoo, Olga Sacharoff (c.1925). Art Petritxol

Altres guardons han estat per la galeria Art Petritxol, premiada per l’exposició Olga Sacharoff. Avantguarda, ingenuïtat i tradició, una mostra que recupera la figura d’una creadora avantguardista amb forts vincles amb els cercles artístics i intel·lectuals de la postguerra catalana, i que encara no ha estat prou reivindicada. La galeria Chiquita Room ha estat reconeguda pel seu treball continuat amb artistes emergents i projectes multidisciplinaris, amb propostes que aborden temes socials des d’una mirada crítica i innovadora, tot explorant les interseccions entre l’art i altres camps del saber.

La galeria Marc Domènech ha rebut el premi a millor exposició d'artista consolidat per la dedicada a Joaquim Chancho i l'etapa artística dels anys 70, un època poc coneguda, però fonamental en què l’artista inicia una transició cap a una pintura més depurada i desvinculada de referents figuratius.

Sense títol, Joaquim Chancho (1970). Galeria Marc Domènech

Per primer cop, el premi a la millor exposició en galeria ha estat concedit ex aequo. D’una banda, Artur Ramon Art ha estat guardonada per la instal·lació fotogràfica de Jordi Ortiz, una invitació a redescobrir la natura urbana de Barcelona a través de 373 escorces d’arbres que revelen la seva bellesa singular i la seva interacció amb l’entorn. De l’altra, House of Chappaz ha estat premiada per la proposta audiovisual de Carles Congost, centrada en qüestions d’identitat personal i la pressió social en entorns rurals.

Bombon Projects ha estat reconeguda per Firefly, una nova producció de Lara Fluxà que inclou escultures i instal·lacions creades amb materials fràgils com vidre, líquids o elements de rebuig. L’obra actua com a metàfora de la vulnerabilitat del cos i dels ecosistemes, explorant visualment la fragilitat i la resistència. Finalment, el projecte Ni Mona ni Lisa encapçalat per Judith Méndez Moreno ha estat distingit com a iniciativa de comunicació per la seva tasca de divulgació de l’art amb perspectiva de gènere, apropant la veu de les dones artistes a nous públics.

Noi de Poble I, Carles Congost. House of Chappaz

Amb tot, els Premis GAC 2025 han fet valdre un ecosistema artístic actiu i diversificat, amb una escena que continua creixent en noms, iniciatives i idees. La nit al MACBA ha estat un reconeixement compartit a la feina de moltes persones que, des d’àmbits diferents, contribueixen a fer avançar l’art contemporani a Catalunya.