GA_Online_BONART_1280X150

Certàmens

13a edició d’Art Nou es deplega a L’Hospitalet i Barcelona

Festival ha apostat per un decreixement d’espais a favor d’un augment del grau d’implicació amb la proposta d’exposicions individuals -28 de les 30 que es presenten- que permeten oferir un major espai de professionalització als artistes emergents

Adrián Castañeda. Fundació Arranz Bravo. Foto: Jorge Isla
13a edició d’Art Nou es deplega a L’Hospitalet i Barcelona
bonart barcelona - 27/06/24

 

Del 26 de juny al 3 de setembre, L’Hospitalet i Barcelona despleguen la 13a edició d’Art Nou que reivindica un any més les galeries com a espais oberts al públic general, lloc de trobada i de debat. Per això, el gran gruix dels espais participants continuen sent les galeries, amb un total de 21, a les quals s’hi sumen 8 espais independents i autogestionats. Aquest fet consolida Art Nou com un festival de referència per l’art emergent que vol expandir els seus tentacles també més enllà de les galeries i ser un reflex de la proliferació d’espais híbrids a la ciutat. A més, el festival compta amb la participació de 2 institucions que presenten exposició i 2 de col·laboradores.

El festival d’art emergent de Barcelona i l’Hospitalet Art Nou, organitzat per d’Art Barcelona, que ofereix la possibilitat a joves creadors nacionals i internacionals d’establir la primera relació professional amb el mercat de l’art, les galeries, els espais autogestionats i les institucions dedicades a l’art emergent.

En aquesta nova edició, el festival oferirà 29 mostres de 46 artistes menors de 35 anys a 22 galeries, 8 espais independents i 4 institucions, i un extens programa d'activitats paral·leles que inclou rutes, visites guiades, converses amb artistes, performances, projeccions i accions als diferents espais que participen al festival.

 

13a edició d’Art Nou es deplega a L’Hospitalet i Barcelona Marti Madaula. The Living Wardrobe. PratsNoguerasBlanchard

Exposicions d’Art Nou 2024

Memòria i identitat. Els records, els orígens, la memòria personal o familiar o la migració són temes recurrents en exposicions que trobem a 13a edició d’Art Nou. A través de l’observació de la vida quotidiana i la societat que l’envolta i deixant-se endur per la memòria, Jieyu Zheng recorre a la foscor del negre per evocar les nits de Wenzhou, lligades a l’olor persistent del patxuli, símbol d’identitat i arrels a l’exposició que presenta a Suburbia Contemporary. A través de la pintura i la ceràmica, l’obra de Lena Laguna Diel, que es pot veure a Fuga, proposa un viatge introspectiu a l’experiència, la memòria i els espais personals a través de l’evocació d’emocions i records profunds i la interconnexió de les nostres vides amb el món que habitem. A la Galeria Ola, Elena Garrigolas estudia la relació de l’individu amb la societat per introduir-se en les identitats, creences i tabús del comportament humà.

L’experiència de la migració protagonitza dues exposicions. A Tangen Projects, Anna Andrzhievskaia l’explora partir dela idea i el format del joc, que ofereix als espectadors una comprensió matisada de les complexitats inherents en la cerca d’una llar i una pertinença. I a la Fundació Arranz Bravo, Adrián Castañeda presenta uns habitacles de formigó, guix o cera per reflexionar al voltant de la figura del polissó i els obstacles a què molts s’enfronten davant la imperant necessitat de creuar una frontera. 

També hi és present l’interès per la figura i identitat humana, com podem veure a l’exposició de la Galeria RocioSantaCruz, on Guillem Coma exposa per primera vegada els seus dibuixos fets amb bolígraf, en què hi apareix la presència de la figura humana en un registre d’abstracció, desdibuixada, gairebé insinuada. A la Galeria Esther Montoriol, Tura Sanglas explora l’experiència del plor a través de la ceràmica i el dibuix.

 

L’espai que habitem. L’espai, tant íntim com habitat, és un tema que travessa moltes de les exposicions d’Art Nou, des d’aproximacions diverses. A Chiquita Room, la fotògrafa AlbaYruela explora la seva relació personal i subjectiva amb un espai concret, la naturalesa, a través d’una caixa de llum i altres imatges connectades que creen un món íntim, personal i compartit. Vicente Prieto Gaggero presenta a Victor Lope Arte Contemporáneo un projecte sobre les complexes relacions afectives entre els individus i els seus entorns a través de l’ús de tècniques ancestrals dels pobles precolombins d’Amèrica i de la ceràmica originària europea. Les pintures que Elise Vlaminck exposa a Espronceda evoquen l’espai públic de la ciutat, però, també, l’espai interior que s’endevina a través de llums i ombres, un diàleg entre la nostra vida privada i el món que habitem.

 

Anna Sevilla Paris investiga, en una proposta que es pot veure a Raccoon Projects i a Dràcul·la, els engranatges i la capacitat de presentar-se a si mateixos com a escenaris oberts: espais des d’on mostrar els seus materials i les seves composicions, que es tornen indicadores del seu propi llenguatge. Tot partint de la fabricació d’un almanac, Andrea Herrera crea un recorregut per l’espai d’El Sielo tot desplegant-hi escenes, personatges i objectes amb l’objectiu de combinar cronologia i imatge, una unió inconnexa que transcendeix la vigència del calendari.  La video instal·lació que Martí Madaula presenta a Prats Nogueras Blanchard és un assaig d’autoficció en què l’artista pensa l’armari com un organisme viu que s’alimenta de les seves peces de roba nova i que acaba esdevenint una metàfora de la fricció entre mantenir la individualitat i abraçar un nou amor. A Homesession, una proposta curatorial d’Ezequiel Soriano proposa un diàleg entre Meritxell CañasMarta Ruaix Viñas i Judit Luna a partir de les postals que s’intercanvien des d’espais -o arquitectures íntimes- que estan construint.  

 

La transdisciplinarietat i noves eines tecnològiques. La influència de l’art tèxtil, el grafitti, però també les noves tecnologies i dispositius esdevenen temes de reflexió i eina de treball per a molts dels projectes exposats. A Escat Gallery de Casa Estudio Granados, Pol Pintó treballa amb un programari informàtic per abordar conceptes com l’acció, l’aleatorietat, la repetició o la fatiga com a motor de la producció artística. Al projecte que Asiab Dib exposa a l’Espai 19 fa servir una webcam per convidar-nos a pensar en l’ús naturalitzat i despreocupat de les webscamps i de la càmera del mòbil, i com ens enregistrem i generem una identitat a través de les tecnologies.  A Dilalica, Huaqian Zhang presenta una instal·lació que genera un diàleg entre la dimensió tècnica i industrial de les màquines tricotoses i la calidesa i artesania de la costura i el treball manual del tèxtil. Cristina Reid crea una instal·lació tèxtil a l’Espai Souvenir que ens parla del concepte de manteniment en contraposició al de desenvolupament,i la relació del primer  amb el treball feminitzat dels teixits fets a mà.

 

Explorar el món: fenòmens naturals i canvi climàtic. Els fenòmens naturals, la percepció i construcció del paisatge o l’impacte de les accions humanes en el medi ambient són temes d’interès per alguns dels artistes que trobem a l’edició d’enguany. A la Galeria Senda, Carla Cascales presenta una sèrie de pintures i ceràmiques inèdites de gran format en les quals la gravetat actua com a força creativa i amb les quals explora la interacció entre les forces naturals i la pràctica artística. A la galeria H2O, Elisabeth Terrisse de Botton aborda poèticament el clima i la seva relació amb les nostres formes de vida, centrant-se en la interacció entre l’arquitectura, el medi ambient i els éssers humans. Trobem també recerques al voltant d’aquelles forces imperceptibles, com l’aire, i la relació o capacitat de canvi que tenen en els cossos o els espais: a Ethall amb Eduardo Hodgson i a House of Chappaz amb Natalia Domínguez. A la Galeria Mayoral, Alice Volgel s’apropia d’un paracaigudes vell per assenyalar la cruesa i la tendresa de les coses lleugeres que poden ser lapidàries.

A cura de Gisela Chillida, la Sala Parés presenta una exposició que explora les relacions d’interdependència entre paisatge i percepció a través de la mirada dels artistes Núria Farré, Nil Safont, Marc Ávila Català, Federico García Trujillo i Ana Císcar. Des d’una aproximació crítica, Paula Artés presenta a Àngels Barcelona una recerca fotogràfica que reflexiona sobre les relacions de poder en la construcció de la plataforma Castor i el greu impacte ambiental que va suposar. 

 

La reivindicació de la pintura

La pintura torna a tenir un espai destacat entre les propostes que presenta la 13a edició d’Art Nou i es reivindica, un any més, com una disciplina que guanya espai entre les noves generacions. La trobem, entre moltes altres propostes ja citades, a Ana Mas Projects amb l’exposició de les darreres obres de Rita Sala que neixen d’una reflexióentorn del paisatge, entès des d’una perspectiva expandida, com un viatge que travessa estadis, capes, mons imaginaris i altres sistemes emocionals, sexuals i polítics. A Taché Art Gallery, Christina Krah  intenta captar, a través del pinzell, el moment de contemplació de la naturalesa i el seu efecte de grandesa, i Natalia Suárez presenta a Bombon Project un conjunt de pintures a l’oli i dibuixos en què personatges recurrents habiten espais de profunditat dubtosa. Ben Edmunds qüestiona a L21 Barcelona el suposat antiutilitarisme de la pintura a través del muntatge de les seves obres, que continuen explorant el color i els diferents materials provinents d’esports d’aventura.

Banner-LS-180x180Banner_MaquinesdelTemps_300x250

Et poden
Interessar
...

Banner_MaquinesdelTemps_970x250