GA_Online_BONART_1280X150

Exposicions

'El jardí invisible de Gaudí' al MNATEC

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista conté elements arquitectònics similars a altres obres de Gaudí com la Sagrada Família, la cripta de la Colònia Güell, la Casa Milà i el Park Güell

ecció de les coves del conjunt modernista. Esteve Agulló Galilea i David Agulló Galilea
\'El jardí invisible de Gaudí\' al MNATEC
bonart terrassa - 17/06/24

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha inaugurat l’exposició El jardí invisible de Gaudí, que dona a conèixer un conjunt arquitectònic desconegut de l’arquitecte català Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852 - Barcelona, 1926) dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat. L’exposició es podrà visitar fins l’1 de desembre de 2024 a l’Espai d’Arts del MNACTEC.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís. Està configurat per tres conjunts arquitectònics: la Cova-cascada (1906), una construcció de rocalla en forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; la Capella de la Mare de Déu (1911), una construcció de rocalla en forma de drac que contenia l’escultura d’una Mare de Déu, i la Plaça dels Bancs (1912), demarcada perimetralment per bancs conformats a partir de maó massís revestit de trencadís i còdols.

Aquest jardí ha estat atribuït recentment a l’arquitecte català Antoni Gaudí, considerat un dels màxims exponents del Modernisme. El conjunt modernista conté elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic —lligat al text de l'Apocalipsi de sant Joan— que el vinculen a algunes de les obres més importants que Gaudí estava construint en aquell mateix període o que bastiria immediatament després: els sostres de les naus del temple de la Sagrada Família (1915-1921); l’estructura compositiva de la planta de la cripta de la Colònia Güell (1908-1915); aspectes formals de la Casa Milà (1906-1912), i la secció i trencadissos del banc serpentí del Park Güell (1910-1914).

\'El jardí invisible de Gaudí\' al MNATEC Maqueta del jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi

El jardí invisible de Gaudí és una exposició basada en la recerca de la tesi doctoral Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, de David Agulló Galilea, Doctor arquitecte, investigador i comissari de l’exposició, que ha estat dirigida pel Doctor arquitecte Juan José Lahuerta.

L’exposició ha comptat amb la cessió d’objectes de la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC i la Col·lecció de Luis Gueilburt Talmazán.

Higienisme i catolicisme

L’exposició presenta la vinculació de Gaudí amb Sant Boi de Llobregat, així com les relacions de veïnatge i interdependència entre la Colònia Güell i el Manicomi de Sant Boi que van donar lloc a la construcció del jardí modernista.

La creació del jardí de Sant Boi s’emmarca en l’interès que van despertar a Europa els jardins de rocalla i les grutes naturals d’inspiració oriental a partir de la primera meitat del segle XIX. El jardí modernista també segueix la tendència de l’època de l’auge del culte de la Mare de Déu de Lourdes i de la concepció de les grutes com a espais sagrats, dins del discurs de reafirmació religiosa que va sorgir a Europa en resposta als canvis socials i tecnològics viscuts durant el segle XIX.

\'El jardí invisible de Gaudí\' al MNATEC Dibuix de la cova cascada. Esteve Agulló Galilea

Estructura i simbolisme

El jardí invisible de Gaudí mostra les semblances formals entre els elements arquitectònics que conformen el jardí de Sant Boi i els d’altres obres contemporànies o posteriors d’Antoni Gaudí. També presenta els trets distintius de l’arquitecte modernista en aquesta obra desconeguda, com la complexitat estructural, la representació de grutes i la muntanya de Montserrat, i la influència de l’arquitecte Josep Maria Jujol.

En paral·lel, s’explora el ric simbolisme que embolcalla aquest jardí modernista que, com altres obres de Gaudí, es fonamenta en el text de l’Apocalipsi de Sant Joan. Aquest text va influir enormement una part de la societat catòlica de finals del segle XIX i principis del XX que, davant l’arribada de la modernitat i l’era del maquinisme, va adoptar un relat de contraposició a aquesta nova realitat. El llibre del Beat de Girona, que és bàsicament l’Apocalipsi il·lustrat, és també una referència simbòlica del jardí de Sant Boi.

Els motius de l’oblit

La complexa i convulsa realitat social de l’època, culminada amb la Setmana Tràgica, i el fenomen de les revistes que satiritzaven Gaudí podrien haver influenciat en l’ocultació deliberada d’aquest jardí modernista. També la interpretació posterior que va fer el Noucentisme de l’obra d’Antoni Gaudí, fonamentada en paràmetres constructius, estructurals i geomètrics, s’allunyava molt de la càrrega simbòlica i les “imperfeccions” del jardí de l’antic psiquiàtric.

La intervenció de pacients, i probablement d’infants, en la construcció del jardí de Sant Boi també ha pogut contribuir en el fet que la historiografia no hagi donat el valor i la rellevància que mereixia aquesta obra.

 

 

300x300Banner-Paz-Errazuriz-180x180px_v1-cat-1

Et poden
Interessar
...

Banner_MaquinesdelTemps_970x250