7 JUNY_thumbnail_Banner-Liris

Opinió

Albert Serra i el pertorbador transitar per la superfície de la imatge

Albert Serra i el pertorbador transitar per la superfície de la imatge

L'Univers del director Albert Serra i les Imatges

El llenguatge és ple d’imatges. Cada paraula, pensament o idea que travessa la nostra ment es construeix i es genera com una imatge. No pensem tant en paraules com en imatges i és que el segle XX es distingirà dels altres perquè ha deixat un traç fotogràfic. El director Albert Serra explora el que les imatges han aconseguit. Desprendre’s de la textualitat literària que va marcar la modernitat occidental i va fonamentar el coneixement en una experiència empírica pautada i articulada cap a la validació del gust educat. La recreació de fantasies i imaginaris va quedar justificada i amagada darrere d’experiències, interpretacions i significats.

La imatge en contínua transformació

El que es posa en evidència en aquests moments és que la imatge ha deixat de banda la seva funció auxiliar d’il·lustrar el contingut del text per desprendre’s de la seva definició com a espai consensuat de producció d’experiències. La imatge es defineix pel seu desplaçament continu, ocupant cossos i espais aliens, dotant-se de sentit al fora de lloc. Una imatge híbrida i impura, mestissa, una imatge orgànica en contínua mutació, reinventant mons a part, traslladant-nos i desplaçant-se entre múltiples realitats.

L'esdevenir de les imatges pel director Albert Serra

Tot i això, quan la percepció sensorial ha estat anestesiada per les narratives oficials, com apunta Buck-Morss, “la tasca no és ubicar-se darrere de la superfície de la imatge sinó estirar-la, enriquir-la, donar-li una definició, donar-li temps”. Com va sostenir Benjamin, les imatges es desprenen com superfícies preses dels objectes com a evidència de la seva realitat material, i és des d’aquesta superficialitat despresa que el cinema del director Albert Serra ens empeny a transitar i desplaçar-nos amb el seu esdevenir. Imatges pulsionals i fantasies extremes, reals, fictícies, ambigües que ens condueixen a veure més enllà de l’aparença de la realitat que ha estat posada en escena. Moure’ns, ocupar i transitar per la superfície despresa d’una realitat sempre en suspens. Ofegar-nos de plaer al remolí visual, deixar-nos portar pel moment pertorbador d’allò que no podem atrapar.

bannerEscenari_prodigios_Bonart_180x180 px

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90