Banner-Camara-domestica-1280x150px_v1-cat-1

Exposicions

"Ilse Bing" i "Anastasia Samoylova. Image Cities", noves exposicions al centre de fotografia KBr de la Fundació Mapfre

Ilse Bing Scandale, 1947 27,7 × 35,5 cm Còpia del 1988 Victoria and Albert Museum, London. Bequest of Ilse Bing Wolff (E.3067-2004) © Estate of Ilse Bing / Victoria and Albert Museum, London
\
bonart barcelona - 15/02/23

Fundación Mapfre ha presentat les exposicions Ilse Bing i Anastasia Samoylova. Image Cities, que es podran visitar fins al 14 de maig al centre de fotografia KBr.

Ilse Bing va pertànyer a una generació de fotògrafes que, per primera vegada, aconseguia certa visibilitat en el món de les arts i la cultura, entre les quals hi havia Germaine Krull, Florence Henri, Laure Albin-Guillot, Madame d’Ora, Berenice Abbott —a qui Fundación MAPFRE va dedicar una exposició el 2019—, Nora Dumas i Gisèle Freund.

L’exposició Ilse Bing està formada per 190 fotografies, a més de material documental, i s’estructura al voltant de deu seccions: Descobrint el món a través d’una càmera: els inicis; El bullir del carrer: els anys francesos; La vida de les natures mortes; Llums i ombres de l’arquitectura moderna; La seducció de la moda; Els Estats Units en dues etapes; Retrat del temps; El cos dansat i les seves circumstàncies; Naturalesa en viu; i Revelacions de l’autoimatge, que fan un recorregut cronològic i temàtic per la trajectòria de l’artista.

Com a novetat, a Barcelona, s’exposen quatre fotografies procedents de les col·leccions del Musée Carnavalet (París) i es projecta a la sala la pel·lícula Drei Fotografinnen: Ilse Bing, un documental realitzat cinc anys abans de la seva mort sota la direcció d’Antonia Lerch. La pel·lícula mostra una Ilse Bing ja molt fràgil, que es mou amb dificultat en l’estretor del seu modest apartament, però amb la capacitat d’evocar amb plena lucidesa la seva vida i la seva obra. Un testimoni emocionant que mostra la profunda vitalitat i l’impuls creador que fan de les imatges de Bing obres fonamentals de la fotografia de la primera meitat del segle XX.

Ilse Bing (Frankfurt, 1899 – Nova York, 1998) va néixer en el si d’una família jueva benestant. El 1929, va descobrir la seva vocació fotogràfica quan va començar a fer fotografies per il·lustrar la seva tesi d’història de l’art, que va decidir deixar estar per dedicar-se exclusivament a la fotografia, durant els següents trenta anys, en una trajectòria artística i vital apassionant.

El 1930, es va traslladar a París, on va compaginar la seva dedicació al fotoperiodisme amb altres projectes fotogràfics de caràcter personal, fet que, en ben poc temps, li va permetre convertir-se en una de les principals representants de les tendències renovadores de la fotografia que sorgien en l’efervescència cultural del París d’aquells anys. Davant l’avanç del nazisme, el 1941 es va exiliar a Nova York juntament amb el seu marit, el pianista Konrad Wolff. Dues dècades més tard, amb seixanta anys, va deixar la seva feina com a fotògrafa i va dirigir la seva creativitat a les arts plàstiques i la poesia fins a la seva defunció, el 1998.

La seva obra està influïda per Das Neue Sehen (la Nova Visió) de Moholy-Nagy, per la Bauhaus de la República de Weimar i per André Kertész, així com pel surrealisme de Man Ray. Tal com assenyala el comissari de l’exposició, Juan Vicente Aliaga: "la posició en la qual se situa Bing fuig de qualsevol norma estricta o ortodòxia visual. En aquest sentit, es pot afirmar que ens trobem davant d’una mirada i una concepció de la fotografia d’allò més singulars en les quals modernitat i innovació formal van acompanyades d’un tarannà humanista en el qual nia una consciència social".

\

D'altra banda, el projecte Image Cities, de la fotògrafa Anastasia Samoylova, proposta guanyadora de la primera edició del KBr Photo Award, és un estudi visual singular de la integració entre la fotografia i l’entorn urbà, construït en general a partir de la superposició de les diferents imatges tot creant uns grans collages urbans.

Samoylova recorre les ciutats i fotografia la publicitat de marques de moda, bellesa, propaganda de bancs, d’immobiliàries, etc., que proliferen a les façanes, els autobusos i, en general, a la multitud de suports publicitaris urbans. Anuncis sovint monumentals que poden trobar-se a qualsevol metròpoli i que fa que vagin perdent la individualitat per anar-se convertint en una imatge única i anònima d’arquitectura d’acer i vidre.

En les seves imatges, pràcticament no hi apareixen persones, i quan ho fan acostuma a ser a una escala mínima en comparació de la dimensió dels edificis i els anuncis publicitaris.

El recorregut de la mostra, comissariada per Victoria del Val, està format per prop de cinquanta fotografies seleccionades entre més de dues-centes imatges. El projecte, que va començar a Moscou i Nova York a principis de l’estiu del 2021, s’ha anat fent en quinze ciutats més com Amsterdam, París, Londres, Brussel·les, Tòquio, Madrid o Barcelona.

Eude, genericBonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90

Et poden
Interessar
...

0324-banner-bonart-Racisme-1280x107px