FCC-Segell-banner4
Un gest rellevant

Opinió

Un gest rellevant

En col·laboració amb A*Desk – Critical Thinking

Marta Sesé barcelona - 21/09/22
Baner BonArt 180x178 Agenda Girona CulturaBaner_Subirachs_Bonart_360x356

[...] de lo que se trataba ahora era de atacar a la Ciencia dominante, a la visión de la realidad que el mundo nos proporciona. [...] No se puede dentro de la realidad preguntar qué es la realidad: la pregunta se queda entonces dentro: hay que preguntar desde fuera: esto tiene sentido, gracias a que nunca estamos (el mundo y uno mismo) completamente hechos y cerrados, nunca somos completamente reales: y eso es la posibilidad, abierta, sin fin a cualquier cosa. [...] una rebelión de veras contra el Orden. 

Agustín García Calvo1

 

Desorientar-nos del temps per poder veure allò que el temps es resisteix a acollir. En aquest text parteixo d’un fet aparentment petit, però profundament substancial, que és capaç d’eixamplar la mirada sobre el món. Es tracta d’un gest que Elvira Dyangani Ose ha realitzat al MACBA abans de poder desplegar la seva programació com a directora que és des del juliol del 2021. El gest en qüestió és el fet d’haver esborrat, eliminat, la cronologia que hi havia a la paret de la primera planta just abans d’entrar a l’exposició de la col·lecció permanent del museu.

La cronologia és una estratègia d’ordenació del temps que hem fet servir per construir i narrar la història. Com a estratègia podem situar-la dins la idea de crononormativitat2, entesa com una concepció del temps lineal, homogènia, neutra, quantitativa, teleològica i productivista. Reapropiar-se del temps és, doncs, un gest de desaprenentatge, un gest de fugida del relat cronològic. Proposar altres temporalitats, altres estratègies des d’on atendre-ubicar-relacionar els objectes artístics pot generar noves formes de pertinença, noves raons de reflex i el forjament d’altres històries, potser més inclusives, potser menys violentes.

Com qualsevol altre desaprenentatge o com qualsevol renúncia a una idea estructuradora del món, pensar en altres concepcions del temps ens pot portar a una certa desorientació. Sara Ahmed parla de la desorientació com un moment vital, com una “experiència corporal que trastoca el món, que arrenca el cos de les seves arrels”3.

Esborrar la cronologia és, d’alguna manera, permetre l’entrada a allò que la cronologia no destacava i no esmentava, propiciant absències —moltes— naturalitzades. Des d’aquell món trastocat, des d’aquesta desorientació, potser serem capaços de construir un fora, com ens diu García Calvo, des d’on poder tornar a mirar el món i rebre altres reflexos.

 

--

1. Agustín García Calvo, Cosas que hace uno, Editorial Lucina, Zamora, 2010, p. 51-53.

2.  Elizabeth Freeman caracteritza aquest terme en el seu llibre Time Binds: Queer Temporalities, Queer Histories per parlar de l’ús del temps que organitza els cossos humans individuals cap a la màxima productivitat.

3.  Sara Ahmed, Fenomenología Queer: orientaciones, objetos, otros, Edicions Bellaterra, Barcelona, 2019, p. 217.

Imatge: Grafit d’un autor desconegut trobat a Oakland, Califòrnia, 2020. Fotografia d’Esmat Elhalaby.

Et poden
Interessar
...

817x88-HISTÒRIES-DE-L'ART-