FCC-Segell-banner4
Desaprendre sistemes, distribuir horitzontalment

Opinió

Desaprendre sistemes, distribuir horitzontalment

En col·laboració amb A*Desk – Critical Thinking

Irina Mutt barcelona - 19/09/22
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWBONART-180x180-Cervells

Si la lògica del sistema és hegemonia i està situada en el centre, la dissidència és perifèria, incertesa. L’homologació del pensament busca respostes tranquil·litzadores, llocs comuns o binaris, antagonismes fàcils. Però les preguntes urgents es formulen des de posicions descentralitzades.

Desaprendre és també la capacitat de saltar fora del temps lineal. Recordar, invocar històries silenciades. O, si han estat oblidades, llavors inventar-les, saltar cap endavant.

Sara Ahmed escriu al blog Feministkilljoys sobre l’escriptora i poeta Audre Lorde: “Audre Lorde creia que la poesia podia ser revolucionària perquè ens pot emocionar; ens pot fer sentir, ens permet ser vulnerables. Ella ens convida a estar amb els sentiments difícils; a rebutjar ser silenciada per la ràbia, a parlar des de la ràbia. A poder habitar la desesperació de saber que el món al qual aspires no serà aconseguit en la teva vida; l’esperança de passar aquest objectiu als altres.”

Canviar la realitat és una lluita sense esperança. Ja ho sabem, que “és més fàcil imaginar la fi del món que la del capitalisme”. Però també sabem que el món ja ha acabat molts cops, en molts llocs i per a moltes persones. I de totes maneres, si un altre sistema és impossible, hi ha res més interessant que desitjar l’impossible?

La quinzena edició de Documenta és a càrrec del col·lectiu Ruangrupa, i la temàtica general gira entorn de la idea de lumbung, una paraula indonèsia que es podria traduir directament com a “graner d’arròs”. Fa referència a l’olla col·lectiva o sistema acumulatiu on els cultius produïts per una comunitat s’emmagatzemen com a recurs compartit. Va sobre generositat i empatia.

Segons expliquen des de Ruangrupa, la necessitat de lumbung en aquesta època de convulsió és primordial, i és evident que no ens podem permetre el luxe de preparar-nos. Necessitem actuar tan aviat com sigui possible. Tots necessitem ser més inclusius amb les diferents vides que portem. Cuidar-nos els uns als altres i la consciència de la salut mental són temes importants. La productivitat i l’eficiència no poden ser les úniques referències per mesurar l’èxit.

Documenta no és cap perifèria, ni està situada en els marges del relat. És sistema, discurs, món de l’art, diners i recursos, tot molt hardcore. Però no deixa de ser interessant veure cap a on es van desplaçant les mirades. Com es van desbordant els centres, les figures individuals i els binarismes.

Altres gestos i relats van emergint, desmuntant la idea que només hi ha una manera possible de fer les coses, d’entendre les coses. Passar mons possibles a les que vindran, a les que ja hi són però encara no han arribat. I també celebrar les que hi van ser abans i ens van passar la possibilitat d’altres mons.

Et poden
Interessar
...

BONART-817x68-Cervells