Expo Josep Coll 2022 baner
El \

Notícies

El "Llim" de Lara Fluxà i Oriol Fontdevila, representen el pavelló de Catalunya i Balears a la Biennal d’Art de Venècia

Jordi Grau venècia - 20/04/22
Part de la instal·lació Llim de Lara Fluxà al pavelló Català I balear de Venècia.
Nial nou-180x178Banner-Resonancias-180x180px_v1-cat

Llim’ és la proposta amb què Catalunya i Balears participa a la Biennal de Venècia, un projecte comissariat per l’investigador Oriol Fontdevila amb obra de l’artista  Lara Fluxà, que posa l’aigua i el vidre com a elements consubstancials de la història de la ciutat.

Entre avui, 20 d'abril, i el 27 de novembre la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia inclou un projecte produït per l’Institut Ramon Llull que, amb el nom de Llim, posa en primer pla l’aigua i el vidre. Comissariat per l’escriptor i investigador especialitzat en pràctiques artístiques i educació Oriol Fontdevila (Manresa, 1978), Llim és la recerca de la base material per entendre la pròpia configuració de Venècia, un organisme creat a partir del que el comissari defineix com una “plètora de conceptes”. El llim, el fang, és un organisme que dona compte d’una seqüència de transicions infinita, que és el que ha donat lloc a la ciutat.

Enmig de l’aigua i el vidre El projecte de Catalunya a la Biennal té obra de l’artista Lara Fluxà (Palma, 1985), llicenciada en Belles Arts i màster en Produccions Artístiques i Investigació que ha fet cursets sobre vidre al Centro Nacional del Vidrio de Segòvia, el de Barcelona i a l’escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. Llim és un vessament continuat, una seqüència infinita de transicions en què la matèria canvia constantment d’estat de manera que es fusiona imperceptiblement i dona lloc a una continuïtat. Aquesta és la seva vitalitat i al mateix temps la seva fragilitat.

Venècia va ser fundada enmig de l’aigua, i el vidre ha estat una de les habilitats que s’hi han desenvolupat, especialment a Murano. “Per això amb la Lara ens va semblar atractiu intercedir en l’aigua mateix. Ella genera habitualment el que en diu panxes o bosses de vidre. I vam voler generar una estructura d’aquestes però, en comptes d’aigua neta o petroli o llet, en aquest cas injectem aigua dels mateixos canals de Venècia”, explica Oriol Fontdevila. Per fer-ho han creat una gran infraestructura, un pseudocanal que travessa l’espai que Catalunya té a la Biennal. “És una estructura de vidre, una gran canalització en què intervenen altres materials com el plàstic o com la goma, estructures de la Lara que concatenades permeten aquesta circulació d’entrada i sortida d’aigua al pavelló”, aclareix Fontdevila.

Joc poètic sobre Venècia

Amb aquest canal de vidre pretenen generar una superfície no orientable d’una única cara, que va ser descrita el 1882 pel matemàtic alemany Felix Klein. “’És una ampolla que entra dins la mateixa ampolla i genera com una mena de circuit tancat, en el qual no hi ha un exterior i un interior sinó que de cop es genera un col·lapse del que seria dins-fora i també el vers i revers de la superfície”, descriu Oriol Fontdevila. El canal de vidre que transporta l’aigua del canal San Pietro pel pavelló és una mena d’ampolla de Klein entre la història del vidre i de l’aigua que esdevenen a Venècia com dues cares de la mateixa moneda. “Vidre i aigua són uns materials que tenen una coincidència material molt exacta perquè poden mutar d’estat de manera reversible”, exposa el comissari. L’aigua pot esdevenir sòlida i tornar a líquida, i el vidre, també. “El vidre és considerat un líquid temporalment estable, ni tan sols un sòlid. Aquesta reversabilitat entre els materials ens fa pensar que el vidre i l’aigua han interactuat d’una manera col·laborativa per donar lloc a un fenomen com Venècia. “Venècia és una ciutat que s’aguanta sobre l’aigua i, per tant, està entre el sòlid i el líquid, i especialitza la seva indústria en treballar un material que també es troba permanentment entre el sòlid i el líquid. Construir un canal fet en vidre, d’alguna manera, vol parlar d’aquest gest. Si a Venècia la infraestructura és l’aigua i el contingut és el vidre, al nostre pavelló es canvia l’ordre. És una mena d’intercanvi, com un joc poètic entre els dos elements que conflueixen a la ciutat”, exposa Oriol Fontdevila.

 

Fets d’aigua i de l’aigua

Hi ha un element important, el llim, que dona títol a la proposta. El llim, el fang, és el primer contacte de l’aigua amb la terra. Que l’aigua pugui esdevenir llim parla de les seves capacitats col·laboratives. “Som fets d’aigua i de l’aigua s’han desenvolupat les primeres cèl·lules, les primeres bactèries, la qual cosa fa que el medi aquàtic sigui el medi de la vida. Hi ha autors, com Gaston Bachelard, que expliquen que és en la capacitat d’esdevenir llim, el moment en què l’aigua penetra en la terra i esdevé una tercera forma, el que parla de la capacitat d’engendrar formes de vida alternativa”, diu el comissari. La gestió del llim és cabdal a Venècia. Si n’hi ha massa sediments, la llacuna no és navegable i si s’erosiona massa, la ciutat es perd. Com que s’han desviat els rius, Venècia cada cop està més subjecta a les aigües del mar. “Hi ha un diàleg entre dos estats de l’aigua, la dolça del riu, la salada del mar, que ens semblava interessant.  La nostra estructura canalitza aigua del mar, aigua bruta amb llim. No volíem parlar tant de l’aigua pura sinó treballar el llim, el moment en què l’aigua ja està en procés de transformació en el contacte amb d’altres matèries”, assegura Oriol Fontdevila. 

 

A la revista bonart paper, que ja pots comprar en el teu quiosc o en format digital a través d'iquiosc, trobaràs un extens reportatge sobre la participació de Catalunya i Balears a través de l'Institut Ramon Llull en aquesta efemèride.

Jordi Grau

Jordi Grau i Ramió. Periodista (Girona, 1957). Vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Girona. Ha estat director adjunt d'El Punt Avui i director d'El Punt Avui comarques gironines. Va ser el primer director d'El 9 Esportiu de Catalunya. Ha treballat a Ràdio Girona  i al Diari de Girona. Acualment col·labora amb El Punt Avui  i presenta "La Ciutat dels llibres" a TVGirona. Ha escrit "Puigdemont, el president @KRLS" i va ser coordinador i coautor de "Les pilotes del Borbons" i "Els Borbons en pilotes" i dels quatre llibres "Diari d'una retirada" sobre el final de la Guerra Civil a Catalunya. 

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021