FCC-Segell-banner4
Art i paraula. Camins encreuats

Exposicions

Art i paraula. Camins encreuats

BONART-180x180-CervellsBaner_Esteva_Bonart_360x356

En uns temps en què ens cal qüestionar-ho i replantejar-ho tot, en què les arts esdevenen més líquides que mai, en què res és com abans i tot ha de canviar, potser és el moment d’aturar-se, mirar on som, quins dels camins fets han de tenir projecció en el futur, o potser cal només buscar una mica de poesia.

Amb aquest criteri neix la idea del projecte de l’exposició Art i paraula, obres visuals i poesies dialoguen per mostrar la unió de dues expressions artístiques que sempre han caminat de bracet. La poesia com a generadora d’imatges i sensacions ha tingut sempre un fort lligam amb allò que és visual, el poeta ens ha apropat a la creació d’imatges i l’artista visual les ha plasmat en obra. Aquesta relació ha estat una realitat que ha deixat una forta petjada, el mateix Joan Miró no establia cap diferència entre poesia i pintura i en la seva obra la creació visual anava sempre unida a la proposta intel·lectual, ho diu molt clarament Vicenç Altaió, just ara que s’ha publicat el seu llibre Joan Miró i els poetes catalans, quan afirma que Joan Miró no feia cap distinció entre un poema literari i un poema plàstic.

Diferents generacions d’artistes i poetes ens mostren que sovint és difícil d’esbrinar on comença l’artista i on acaba el poeta, com mostren clarament les obres de Gerard Altaió, definit com a artista del text, quan fa un reconeixement a Ausiàs March molt proper al poema visual, o l’obra de David Ymbernon on construeix un poema a partir d’una anècdota vital explicada per Joan Brossa. En algunes obres el poema es transforma en objecte artístic i la paraula envaeix l’obra visual com en el cas del fi lacteri creat per Jesús Galdon en estreta relació amb l’obra de Carles Hac Mor o el poema dedicat a la memòria d’Àngels Moreno que omple de paraules l’obra d’Anna Llimós. Mentre Mar Arza fa aparèixer i desaparèixer les paraules de Llull i Estellés.

La presència de la dona ha estat volgudament buscada i plasmada en diferents llenguatges artístics, d’aquesta manera Ester Xargay crea una instal·lació basada en la paraula de Felícia Fuster, i Francesca Llopis, un vídeo amb les paraules de Maria Mercè Marçal. En la mateixa línia, l’activitat Paraula viva recrea les obres de les poetesses a través de la dansa de Mireia de Querol i la veu de Neus Borrell.

La pintura té també el seu espai amb l’obra de Josep Guinovart dedicada a Joan Oliver i la d’Amèlia Riera dedicada a Espriu amb la incorporació d’un vers en l’obra; per la seva banda, l’escultura és present amb una obra de Jordi Tolosa dedicada a un aspecte poc conegut de l’obra de J.V. Foix i Lluís Vilà ens presenta uns collages de llum i foc on una cartografi a impossible comparteix dubtes i silencis amb J.L. Borges.

Diverses arts i diversos llenguatges s’uneixen en una exposició produïda per la Fundació Lluís Coromina – amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i l’ajut d’Òmnium Terrassa– que es presenta properament a la Factoria Cultural de Terrassa però neix amb la voluntat d’itinerar per difondre la veu d'artistes i poetes.

Fins al 23 de gener a La Factoria Cultural (Terrassa)

Et poden
Interessar
...

Banner-Resonancias-817x68px_v1-cat