M-CCX-TESLA-Banner-817x68px-CAT
Les ciutats globals vs. Lo país de Maialussa

Opinió

Les ciutats globals vs. Lo país de Maialussa

Anunci_AmpudiaBaner_Claramunt_Bonart_360x356

Ja fa 30 anys que l’antropòloga Saskia Sassen va encunyar el concepte de ciutats globals. No calen gaires explicacions per definir-les; avui només llegint aquestes dues breus paraules comprenem la dimensió de la seva definició: ciutats hiperconnectades, amb constant creixement que tenen una influència global no només amb el seu nou urbanisme sinó també amb la manera de fer política i de fer cultura. Les ciutats globals són avui el bastió orgullós de les societats occidentals i occidentalitzades, els suposats fars del cosmopolitisme i de la contemporaneïtat; ciutats que creen el futur, mirall dels embadalits de sota. Però, avui, embadalir-se amb les grans ciutats és gairebé antic i reaccionari. Hi ha una societat molt més interessant fora d’aquests gran espais influencers. Exactament: els pobles. No cal que us afigureu un poblet petit perdut el mig del Pallars amb esperit bucòlic; per poble em refereixo a tot allò que és antònim de ciutat global. Seria un poble allò que algú anomena comarques, o perifèria, o extraradi... Tot allò que queda lluny de l’ombra allargada de les tendències globals de la grans ciutats. Sí, allò que té encara un regust autèntic i essencial perquè no ha passat pel sedàs d’aquesta contemporaneïtat mal dissenyada que es fonamenta en un excés d’ordre, de normes, d’higiene i de tot tipus de protocols. Tenen diners, això sí, però a quin preu!

Avui en dia penso en els pobles com a espais revolucionaris, de formes i de fons. Són espais lliures, sense tanta por, sense tant motlle ni protocol. Llocs amb essència desimbolta, amb certa incorrecció també. I m’agrada exemplificar-ho amb Viatge al país de Maialussa, exposició comissariada pel poeta targarí Xavier Garcia que ha fet en homenatge al trio format per Carles Hac Mor, Àngel Jové i Benet Rossell i a un viatge que van emprendre el mes de març del 1989 per les comarques –tan exòtiques– de les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell (i avergonyeix- te’n una mica si no saps on paren). El mateix i enyorat Hac Mor ho explicava així: “Vam realitzar un periple de 10 dies per paratges de secà d’aquestes comarques amb l’objectiu de realitzar investigacions d’antropologia, etnografia i lingüística, artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat de tots aquests treballs va donar com a resultat un viatge insòlitament iniciàtic.”

Amb poc material divers existent (només uns centenars de polaroids i hores i hores de vídeo), Garcia va reconstruir el viatge i va posar en relleu aquests viatges als llocs propers com a escenaris d’absoluta exploració. L’exposició, a la Sala Marsà de Tàrrega, va cloure el 4 d’octubre però en breu la col·lecció local Natan n’editarà el catàleg.

Maialussa és l’antònim d’allò que embadaleix el món. Però ja ho sabeu, l’autèntica veritat es troba als pobles.

Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...