BonartBanner_1280x150_curtmetratge

iritzia

Les ciutats globals vs. Lo país de Maialussa

Les ciutats globals vs. Lo país de Maialussa

Ja fa 30 anys que l’antropòloga Saskia Sassen va encunyar el concepte de ciutats globals. No calen gaires explicacions per definir-les; avui només llegint aquestes dues breus paraules comprenem la dimensió de la seva definició: ciutats hiperconnectades, amb constant creixement que tenen una influència global no només amb el seu nou urbanisme sinó també amb la manera de fer política i de fer cultura. Les ciutats globals són avui el bastió orgullós de les societats occidentals i occidentalitzades, els suposats fars del cosmopolitisme i de la contemporaneïtat; ciutats que creen el futur, mirall dels embadalits de sota. Però, avui, embadalir-se amb les grans ciutats és gairebé antic i reaccionari. Hi ha una societat molt més interessant fora d’aquests gran espais influencers. Exactament: els pobles. No cal que us afigureu un poblet petit perdut el mig del Pallars amb esperit bucòlic; per poble em refereixo a tot allò que és antònim de ciutat global. Seria un poble allò que algú anomena comarques, o perifèria, o extraradi... Tot allò que queda lluny de l’ombra allargada de les tendències globals de la grans ciutats. Sí, allò que té encara un regust autèntic i essencial perquè no ha passat pel sedàs d’aquesta contemporaneïtat mal dissenyada que es fonamenta en un excés d’ordre, de normes, d’higiene i de tot tipus de protocols. Tenen diners, això sí, però a quin preu!

Avui en dia penso en els pobles com a espais revolucionaris, de formes i de fons. Són espais lliures, sense tanta por, sense tant motlle ni protocol. Llocs amb essència desimbolta, amb certa incorrecció també. I m’agrada exemplificar-ho amb Viatge al país de Maialussa, exposició comissariada pel poeta targarí Xavier Garcia que ha fet en homenatge al trio format per Carles Hac Mor, Àngel Jové i Benet Rossell i a un viatge que van emprendre el mes de març del 1989 per les comarques –tan exòtiques– de les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell (i avergonyeix- te’n una mica si no saps on paren). El mateix i enyorat Hac Mor ho explicava així: “Vam realitzar un periple de 10 dies per paratges de secà d’aquestes comarques amb l’objectiu de realitzar investigacions d’antropologia, etnografia i lingüística, artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat de tots aquests treballs va donar com a resultat un viatge insòlitament iniciàtic.”

Amb poc material divers existent (només uns centenars de polaroids i hores i hores de vídeo), Garcia va reconstruir el viatge i va posar en relleu aquests viatges als llocs propers com a escenaris d’absoluta exploració. L’exposició, a la Sala Marsà de Tàrrega, va cloure el 4 d’octubre però en breu la col·lecció local Natan n’editarà el catàleg.

Maialussa és l’antònim d’allò que embadaleix el món. Però ja ho sabeu, l’autèntica veritat es troba als pobles.

Banner Didier 180 x 180 pxBonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90

Interesatuko
zaizu
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90