banner-elscatala-817x88px
La geometria pura d\'Artur Aguilar a la Fundació Valvi

Exposicions

La geometria pura d'Artur Aguilar a la Fundació Valvi

banner-elscatala-180x180pxEude, generic



El dia 19 de setembre a 2/4 de 8 del vespre l'artista Artur Aguilar inaugura l'exposició Rectes i corbes a la Fundació Valvi de Girona (Gran Via Jaume I, 42 bis) amb obres dels anys 1990 a 2010. 


La presentació anirà a càrrec de la crítica d'art Pilar Parcerisas i l'exposició romandrà oberta fins el dia 9 de novembre de 2019.



A les primers construccions amb plans, de caràcter constructivista, segueixen obres en què pren importància la repetició, la vibració del color, la textura visual, amb ratllats i reixats que reforcen l’harmonia de colors amb gammes suaus i poc contrastades. El seu interès es focalitza en les repeticions de François Morellet, els cinètics Agam, Cruz Díez, Julio Le Parc o Bridget Riley, un període que podem situar cap als primers anys 80 quan la galeria Denise René de París, especialitzada en abstracció geomètrica i art cinètic, pren en dipòsit obra d’Artur Aguilar, com un dels seus artistes. 

L’art concret, basat en la geometria no ha tingut gran predicament a Catalunya ni massa practicants durant el segle XX. El pensament racionalista ha pesat poc enfront de l’art orgànic, gestual o mentalment surrealista. Per això encara té més valor el fet de trobar artistes de la talla i el rigor d’Artur Aguilar, capaç de desmaterialitzar l’espai pictòric i desconstruir els elements bàsics de la pintura. 

En aquest sentit, Artur Aguilar ha mantingut una tensió entre l’arrel constructivista de la seva pintura i l’art cinètic davant el qual sempre s’ha aturat al llindar de les seves portes. En un país sense una tradició de modernitat geomètrica, calia agafar-se a referents internacionals. 

Cada cop més parc i cercant la síntesi i la visibilitat de l’estructura, Artur Aguilar va reduint la gamma cromàtica, més a prop del minimalisme, de la línia i la xarxa de Sol Lewitt, del monocrom d’Ad Reinhardt i de postminimalistes com Robert Mangold, Ellsworth Kelly o d’Agnes Martin, amb el protagonisme de la línia, la xarxa, l’estructura, ara ja construïda amb llapis com a mínima expressió del traç. 

Aquesta exposició, que reuneix obra des de 1990 i fins al 2010 és un bon exemple per entendre l’evolució d’una pintura que fa poesia lírica de la geometria pura. 




Anna Carreras i Aubets

Mercè Vila Rigat és llicenciada en història de l'art per la UAB, diplomada en conservació i restauració de béns culturals per l'ESCRBCC i postgraduada en gestió museística per la UPF. Crítica d'art i comissària d'exposicions, combina la seva activitat professional com a coordinadora d'exposicions a la Fundació Vila Casas amb la seva col·laboració en diversos mitjans del país

Et poden
Interessar
...

728x90