banner-elscatala-817x88px
Ras i curt: Error en el sistema

Opinió

Ras i curt: Error en el sistema

180x180thumbnail_arranzbravo. general 04-2014
Costa acceptar-ho, però l’art no el fa només l’artista. El seu gest –poètic, subversiu o polític– necessita d’un sistema sense el qual l’obra esllangueix en la seva marginalitat. Crítics, galeristes, editors, professors, directors, col·leccionistes... Tota capital artística, o qualsevol que aspiri a ser-ho, viu i es reprodueix en el marc d’un engranatge. Identificar on falta el lubricant, adonar-nos de les seves mancances i fortaleses, és imprescindible per viure la causa de l’art en plenitud.

Ens singularitzem, sens dubte, per la tenacitat i l’ambició dels nostres artistes des d’almenys cinc generacions. Hi ha ben pocs ecosistemes que tinguin artistes i moviments distingits en diferents espais de la modernitat; incloent el nostre temps, ple d’artistes amb la mateixa mirada vibrant cap al món. Els artistes són el nostre pols i substrat, i els tenim descurats. Hi ha diverses causes: la falta d’aplicació factual de l’estatut de l’artista o la irrisorietat del col·leccionisme a la ciutat, tant el privat com el públic. I també desajustos sectorials: desatenció pels artistes de mitjana carrera, un excés de zel en l’art emergent i un desinterès dels museus institucionals a l’hora de fer dels nostres artistes els protagonistes de les programacions.

Acceptem-ho, en clau de museus vivim un dels moments més crítics de la història recent. La singularitat dels espais d’art no es tradueix en pressupostos per a realitzar exposicions a l’altura de la ciutat que mereixem. La irrupció d’una nova generació de directors –formada, dinàmica i imaginativa–, que han de surfejar a través del Cafarnaüm polític, està servint per salvar heroicament la papereta. D’altra banda, tenim la generació d’historiadors i crítics d’art més formada de la història, però infrautilitzada i infraremunerada. Un dels principals causants d’això és la universitat, la qual, a través dels sous indignes, està impedint l’adequat relleu generacional, quan hauria de ser la base d’operacions dels professionals.

Estúpid, és l’economia? Sí, és clar: és inadmisible que la Generalitat destini només un 0,8% en cultura o que apliqui retallades com ara les anunciades al MNAC. Però no només això: cal identificar les mancances estructurals, urgents, inajornables, i abocar-hi idees, a més de recursos, per desbloquejar un engranatge rovellat. Dignifiquem les universitats i elevarem els continguts museístics i editorials. Dotem els museus dels pressupostos adequats, i hi tornarem a veure cues. Exigim l’aplicació de l’estatut de l’artista, creem una gran col·lecció pública d’art, fomentem el col·leccionisme de base, i el sistema fluirà millor que mai. Amb actuacions estructurals en el macro, s’aconsegueixen resultats funcionals en el micro. Però sense l’anàlisi sistèmic adequat, sempre estarem disparant trets a l’aire.

A la imatge, Fundació Joan Miró de Barcelona.

Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020).
Albert Mercadé

Albert Mercadé (Barcelona, 1981) és historiador i crític d’art. En l'actualitat és director artístic de la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat, i també comissari del Districte Cultural de L’Hospitalet. Ha exercit com a docent de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra i l'escola Eina de Barcelona. És autor del catàleg raonat de l’escultor Joan Rebull (Premi ACCA  2011) de l’assaig “Matèria reservada. Artistes catalans i les biennal de Venècia” (Premi ACCA 2009, Grup62), així com d’estudis dedicats a Antoni Tàpies, Sean Scully, Antoni Clavé, Josep Guinovart, Francesc d’A. Galí, Ràfols-Casamada, Romà Vallès o Jaume Mercadé. Ha comissariat l’exposició ‘Our Garden Needs Its Flowers. Fluxes i narratives al districte cultural de l’Hospitalet’ (CATS, 2021), juntament amb David Armengol. També ha sigut curador d’exposicions al Centre d’Art Tecla Sala (Xavier Grau), Museu de Montserrat (Jordi Fulla, Antonio Beneyto, Gerard Mas), la Fundació Vila Casas (Jiménez-Balaguer), Fundació Palau (Joan Rebull), Fundació Apel·les Fenosa (Jaume Mercadé), a Fontana d’or de la Fundació Caixa de Girona i al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma (Biennal Santa Coloma). Escriu regularment a la revista El Temps dels Arts i Bonart , però també ho ha fet a Cultura/s (LaVanguardia), Serra d’or, Hänsel i Gretel i revista de Catalunya.

Et poden
Interessar
...

BONART-817x68-Cervells