Marco Noris: Ser i fer frontera

El Museu Memorial de l'Exili, carrer Major 43-47 de La Jonquera presenta l'últim projecte de Marco Noris "A la frontera", 132 dibuixos i pintures. Ser i fer frontera és la principal motivació d’aquest projecte artístic de Marco Noris. Durant quasi un mes, l’artista va recórrer a peu, tot seguint la ratlla fronterera, la serralada pirinenca des dels límits d’Andorra fins a Portbou. Una línia geogràfica invisible que és el producte d’una capa superposada d’esdeveniments històrics, la qual es fa visible per mitjà de centenars de fites (mugues) que delimiten la separació entre els estats. L’itinerari de Marco Noris té un pronunciat caràcter experiencial, que es plasma en un exercici de pintura au plein air. En aquest sentit, el que aparentment sembla una actitud lúdica i contemplativa de l’artista en relació amb el paisatge, es converteix en una acció que adopta la forma d’un inventari crític a l’entorn del fet fronterer i de tot allò que hi està vinculat: refugiats, exili, exclusió, marginació. És a dir, la distància, la fatiga i les inclemències del temps, patides pel mateix artista en la seva pròpia pell, adquireixen una configuració al·legòrica que remet als damnats de la terra d’ahir, d’avui i del futur. Aquests dibuixos realitzats in situ durant el viatge, que es podrien situar entre el diari personal i el registre notarial que reafirma el traçat de la frontera, evoquen la connexió visual i emocional de l’artista amb un context alhora inhòspit i fascinant a partir del qual es desplega tot un nou escenari de memòria. Aquest treball s’inscriu en la secció “Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies”.Projecte produït amb el suport de BCN Producció’17. La Capella, Institut de Cultura de Barcelona. La secció Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies ocupa un petit espai situat al hall del MUME i es dedica a la mostra periòdica de propostes artístiques contemporànies que tenen com eix del seu treball les relacions entre l’art i la memòria -individual i col·lectiva- associada a fets històrics i polítics. En aquest sentit, es dóna prioritat a aquelles obres que, a partir d’un esguard documental, emotiu i reflexiu, tenen en consideració la funció i influència que poden exercir la memòria i la figura del testimoni tant en la comprensió de la història del segle XX, com en una possible aproximació crítica a la complexitat del món actual. A la imatge, material de treball portàtil de Marco Noris.