Expo Josep Coll 2022 baner
Debats i conferències al CCCB

Notícies

Debats i conferències al CCCB

bonart barcelona - 19/04/18
Baner_Esteva_Bonart_360x356180x180
El CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer Montalegre 5 de Barcelona, presenta nova agenda d'activitats per al mes de maig de 2018.

La maduresa política. Conferència de Pedro Olalla. 2 de maig, a les 18.30 h.

El ciutadà ha deixat de ser el subjecte polític central de les nostres democràcies. Partint d’aquesta premissa, l’hel·lenista Pedro Olalla reflexionarà sobre què vol dir assolir la maduresa política avui i què és una societat madura políticament. És realment la política una prerrogativa de l’edat adulta? Quin paper hauria de tenir l’educació en la formació de ciutadans?

Teòricament, un dels llindars que marca a la nostra societat el pas a l’edat adulta és l’assumpció de responsabilitats cíviques i la participació en la vida pública. Sobre el paper, ser adult equival, en bona mesura, a ser ciutadà. Però si, com Pedro Olalla afirma, «les nostres deficients democràcies no volen veritables ciutadans», és de debò la política una prerrogativa de l’edat adulta? Són «maduresa» i «política» conceptes plens de sentit a la nostra societat actual? Per ventura la nostra maduresa ens porta a convertir-nos realment en ciutadans democràtics? Sota l’ambivalent títol «La maduresa política», Olalla ens proposa una reflexió no només sobre el desitjable estat en què la política arriba a la seva maduresa, sinó també sobre l’estat —més desitjable i necessari encara— en què la nostra maduresa arriba a la política.

L'escola de la vida. Conversa amb Daniel Pennac. 7 de maig, a les 18.30 h

Conversarem amb Daniel Pennac, escriptor i antic professor de secundària, sobre la relació entre la infantesa i l’edat adulta, el paper de la imaginació en l’educació i les expectatives i les promeses que acompanyen el fet de créixer.

Créixer, fer-se adult, apareix sovint durant la infantesa sota la forma d’una amenaça, un destí fatal que suposa despertar de cop enmig de les inclemències d’allò que teòricament és la «vida real». L’assumpció de les grans responsabilitats, el pes dels deures quotidians, la desaparició sobtada de les segones possibilitats… Davant d’aquest horitzó, qui pot voler fer-se adult? El fet biològicament ineludible de fer-se gran comporta intrínsecament el pas a l’adultesa? Quin és el rol de l’educació en aquest camí de fer-se adult? Segons Pennac, cal assumir que l’escola és un bastió molt feble contra les ingerències de la publicitat i la demagògia, que no pretenen construir ciutadans lliures i crítics, sinó generar mers consumidors. Per fer-hi front, reivindica un món ple de passeurs: esperits que, en lloc de tenir recel de compartir el seu coneixement, siguin encomanadors —passadors— de la curiositat i el desig de saber als més joves.

Moments de felicitat compartida. Conferència de Lynne Segal. 14 de maig, a les 18.30 h

Què és la felicitat? On s’amaga? Segons la catedràtica de psicologia i estudis de gènere Lynne Segal, és inútil buscar la felicitat en solitari: només si assumim la responsabilitat pel món que compartim i el compromís de transformar-lo podem ser veritablement i radicalment feliços. I aquesta és la promesa que hauria d’encarnar fer-se adult, ser capaços de convertir el món que ens trobem en un món que contribuïm a fer.

Tot i que la nostra societat ha fet de la cerca i la promoció de la felicitat un eslògan comercial permanent, els índexs de depressió i ansietat, també entre els joves, segueixen en augment. On rau, doncs, la felicitat? Què és el que no funciona? D’acord amb Lynne Segal, l’error consisteix a considerar que la felicitat és una empresa individual: ningú no hauria de considerar-se feliç o lliure sense participar, afirma, en la vida pública. Segal reivindica una felicitat basada en els moments de solidaritat fruit de les reivindicacions col·lectives. Al seu parer, és precisament abandonant la mirada individualista i sentint-nos part d’un col·lectiu social i polític que podem aconseguir tant la felicitat personal com l’esperança de construir un món millor.

Veure l'invisible. Conferència de Gary Lachman. 16 de maig, a les 18.30 h

Gary Lachman, escriptor, músic i expert en la història de la consciència i del pensament esotèric, posa en relleu la importància de l’ocultisme en la conformació de la cultura moderna

El que és ocult o màgic, l’esoterisme, el misticisme han quedat relegats en el discurs oficial a relíquies d’un món passat. Aquest inventari de creences i pràctiques, però, ha tingut un paper clau en la creació de formes icòniques de la cultura moderna, des de l’ocultisme decadent del fin-de-siècle fins a les noves dimensions de l’art abstracte, des de la contracultura de la dècada dels cinquanta i seixanta fins al New Age, encara vigent avui dia. Per a Lachman, la unió de l’art i l’ocult, més enllà d’una simbiosi creativa, obre finestres cap a mons diferents del nostre.

Conferència de Daniel Innerarity. 22 de maig, a les 18.30 h

La crisi econòmica de principis del nostre segle va permetre categoritzar entre culpables i víctimes, identificar jerarquies de poder i trobar causes clares per les quals lluitar. Passats uns anys, la situació continua sense resoldre’s i la decepció ha donat pas a un clima generalitzat de malestar que ens sumeix en un estat permanent de perplexitat i incertesa. Arran de la publicació del seu darrer llibre, Política para perplejos (Galaxia Gutenberg, 2018), el filòsof Daniel Innerarity analitza el clima polític i emocional dels darrers anys de la crisi i insta a no perdre l’esperit d’indignació i la voluntat de canvi.

Creure al segle XXI. Conferència de José Casanova. 28 de maig, a les 18.30 h

El sociòleg José Casanova analitza les noves formes que la religió pren al segle XXI: què tenen aquestes creences realment de nou? Per què la ciència no acaba de desbancar la religió?

Contra tot pronòstic, el segle XX no ha presenciat la fi de les religions en el món occidental. Paral·lelament al discurs secular, preponderant a les societats europees, segueix existint la necessitat de canalitzar la pulsió humana envers la transcendència. Les religions tradicionals van perdent el seu paper hegemònic, però paral·lelament sorgeixen creences i sincretismes que són producte d’una societat més globalitzada, i que alhora responen a les necessitats de l’individualisme imperant. En aquesta conferència, José Casanova reflexionarà entorn d’allò que sembla ser la inherent necessitat humana de creure.

A la imatge, Pedro Olalla, © CCCB, 2017. Autor: Miquel Taverna.

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura