7 Juliol 2019
Exposicions Alacant

Aural Galeria d’Art, un recorregut pels territoris del llenguatge

bonart

Aural Galeria d’Art, carrer Labradores 17 d’Alacant, presenta a partir del 6 de juliol l’última exposició de la temporada.

L’exposició Territoris d’allò textual. Contextos invisibles és un recorregut pels territoris que els artistes participants indaguen a través de l’ús del llenguatge, de la paraula i el text sent, en alguns casos, molt recurrent en la seva producció artística. Artistes que exploren les possibilitats del llenguatge en tant que “material” que pot ser manipulat amb llibertat creativa i les obres es formulen com a dispositius que examinen i reclassifiquen realitats mitjançant l’ús del text, i la funció és explorar la pròpia naturalesa de l’art, així com el qüestionament del llenguatge.

L’observador s’entén no com a agent passiu i passa convertir-se en partícip actiu del fet artístic. És el “observador” qui ha de completar aquest procés atorgant significació a la mirada que diposita sobre les imatges de les obres, sobre les paraules i la imatge com un “tot”, ja que ha d’elaborar i re-elaborar el significat expandit de la textualitat i la visualitat.

Wittgenstein apunta que el sentit d’una proposició o el significat d’una paraula és la seva funció, o sigui que està determinat per l’ús que es faci de la mateixa. L’ús del text o la paraula com a imatge en l’art ve sent un recurs molt emprat pels artistes al llarg de la història. Picasso i Braque el 1911, ja inclouen textos seves obres cubistes, com un missatge codificat perquè l’espectador pugui descobrir la identitat del subjecte o el missatge que es camufla en la pintura. Picasso va utilitzar el text mitjançant els diaris en el cas del Cubisme Sintètic, però Magritte introdueix el concepte de la semàntica i la complexitat del significant i el significat.

Però és Joseph Kosuth qui a la fi dels anys seixanta, utilitza el llenguatge com a mitjà d’exploració de contextos socials, culturals i polítics, a través dels quals l’art conceptual serà definit. Col·laborarà amb el grup Art & Language que desafia el vocabulari propi de la història de l’art, ja que en la seva pràctica va adoptar la conversa com a lloc de treball, qüestionant què hauria de ser identificat com a objecte artístic i reconsiderant el paper de l’escriptura en la pràctica de l’art .

Algunes dones artistes com són Jenny Holzer i Barbara Kruger s’han involucrat a l’espectador, a través del text en les seves obres, en la lluita de poder entre classes, sexes i política. Saben que els seus missatges han de ser atraients i curts, per cridar l’atenció de l’espectador, com succeeix amb la publicitat. O Shirin Neshat que empra la construcció de la imatge corporificada i textual basada en l’experiència de cos-text.

Alguns de les preocupacions que d’alguna manera o altra són comuns als artistes que formen part de l’exposició, són la ruptura pel que fa als llenguatges tradicionals: transversalitat de les disciplines, integració en el procés creatiu dels mecanismes relacionat amb filosofia, sociologia , psicoanàlisi, política, tecnologia, cultura popular, ciència, arquitectura, música o llenguatge com a eina d’experimentació o la ironia que es torna símbol de resistència.

La imatge es converteix en “fluid” per a la densitat de la paraula i vehicle de tot un possible imaginari ple d’elements conscients i inconscients que convoquen al desig ia la voluntat de l’observador-espectador-lector. La imatge “llegida” és portadora de sentit ja que ofereix ressonàncies amb la pròpia narració interna per connectar amb totes les possibilitats d’interpretació (personal, contextual, social, cultural i simbòlica).

La dificultat per desxifrar el text realitzat pretén transformar el mateix en imatge. La paraula i la imatge estan en situació d’igualtat i col·laboració, és diàleg fèrtil de significats i alhora, la imatge o el text quan tots dos comparteixen un mateix espai i intenció. En aquesta simbiosi emergeix un relat (narració interna, moviment del pensament o invitació per a la mirada sensible i preparada).

A la imatge, Juan José Martín Andrés, “What american…”, 2011.            

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies