16 setembre 2013
Reportatges Barcelona

Els nous territoris d’art a Catalunya

fina duran

Afavorir, desenvolupar i enfortir la xarxa d’institucions de caràcter cultural i artístic, no només a les grans ciutats, sinó també a les ciutats mitjanes i als pobles. (Recomanació de la Conferència General de la Unesco de 26 de novembre del 1976)

La nova tipologia dels equipaments culturals que, durant les darreres dècades, s’ha anat consolidant arreu ha obert pas a les anomenades fàbriques de creació, definides per l’exdirector de la Friche du Belle de Mai de Marsella Fabrice Lextrait (Jornades Fàbriques per a la creació. Laboratoris culturals, Barcelona, novembre 2008) com a nous territoris artístics. Un dels valors més importants d’aquests espais és acollir artistes que habiten al territori, tot creant relacions i interrelacions que van més enllà de l’experimentació artística per situar-se en el terreny d’allò que és social i econòmic. 

Hi ha dos trets essencials en aquests equipaments que ens mostren de quina manera formen part de la cultura viva i quina és la seva idiosincràsia com a nova tipologia d’equipament cultural; per una banda, que es tracta d’espais poc definits i reglamentats on tot és possible i, per l’altra, que són llocs on es poden desenvolupar diverses funcions alhora: creació, difusió, formació, producció, però també pluridisciplinarietat i transdisciplinarietat, i un valor afegit en la creació de noves dinàmiques socials. 

 En l’àmbit europeu, els diversos centres estan situats en gran part a les grans ciutats: Arts Admin (Londres) Radialsystem (Berlín) Broedplaatsen (Amsterdam) Kaapeletihdas (Hèlsinki)… però també veiem com s’implanten en antigues regions industrials riques en  declivi i que han vist en la implantació d’aquests centres una possibilitat de dinamització. Alguns exemples clars són a França, La Friche de Marsella o Mains d’Oeuvres a St. Ouen; a Suècia, Mejeriet a Lund, i al Regne Unit, The Junction CDC a Cambridge. 

Diversos experts coincideixen a qualificar com a essencial el fet de dotar aquests centres d’una continuïtat, perquè es faci visible i real aquesta característica dinamitzadora. Només amb un procés a mitjà termini es poden anar construint vincles socials amb la comunitat, relacions que activin diferents àrees i especialitats a l’entorn de la fàbrica de creació i que permetin portar a la pràctica noves formes i noves idees que alhora creïn noves relacions i noves visions.  

La continuïtat i la sistematització serien les úniques formes que caldria donar de manera generalitzada a aquests equipaments. Cada centre s’ha de desenvolupar segons les característiques i necessitats de l’entorn on esta implantat, amb una flexibilitat que ha de ser el seu major actiu, però necessita un procés a mitjà termini per poder implantar les seves arrels dinamitzadores al territori on desenvolupa la seva activitat. Lamentablement, sovint les urgències de la nostra societat per obtenir resultats ho dificulta. 

Una altra de les característiques destacades d’aquest tipus d’equipaments és la gran diversitat, no només de tipus d’activitats, sinó també de gestió. Si fem una mirada als ja existents veiem que la diversitat és també una de les característiques de la gestió: públics, privats, percentatge públic i privat, depenents de diferents àrees de l’administració (és el cas del Broedplaatsen d’Amsterdam, que està coordinat per l’àrea d’Urbanisme de la ciutat).

El panorama de les fàbriques de creació de Catalunya en l’àmbit territorial conté exemples ben diversificats i trajectòries de tota mena i resultat. Fins i tot basant-nos estrictament en els centres multidisciplinaris situats en espais fabrils trobem, pel que fa a la gestió, des de centres sorgits de la iniciativa privada, com ara El Puntal de Banyoles i el TPK i la Fàbrica Freixa de l’Hospitalet, fins a centres només municipals i d’altres que tenen l’ajut de la Generalitat. Tot fent una revisió de les fàbriques de creació existents a Catalunya trobem quatre tipologies ben diferenciades.

Fàbrica Roca Umbert de Granollers. La transversalitat com a concepte. El projecte Roca Umbert demostra clarament com tan sols des de la continuïtat s’aconsegueix una implantació al territori i la creació d’unes dinàmiques que enforteixen les relacions interdisciplinàries i intergeneracionals i que apropen les activitats culturals a l’entorn. Art, música, cinema, festa… interactuen i relacionen les activitats dels creadors amb les activitats sorgides des del municipi. Gestionats des de la flexibilitat s’han anat adequant a les necessitats que han anat sorgint i han anat creant vincles entre el Centre Audiovisual, l’Espai d’Arts Visuals, el Cub Musical, els tallers d’artistes amb diferents sectors i associacions locals. Malgrat que el projecte de dansa i circ està aturat per qüestions pressupostàries, aquest és sens dubte un centre viu que amb mirada oberta rep els diversos sectors culturals aportant-hi creativitat i relació. 

L’Estruc de Sabadell. La mirada cap als creadors. L’Estruc és la fàbrica més adreçada directament als creadors de les diferents disciplines (dansa,teatre, circ, imatge i arts visuals) amb una clara voluntat interdisciplinària i una aposta per la recerca. Amb un interessant programa de residències, dóna suport a l’experimentació dels nous llenguatges, i les seves activitats s’adrecen a la creació de públics entre les noves generacions. 

Coma Cros de Salt. La força de l’agrupament. Es defineix com a factoria cultural, ja que la seva especificitat és la unió de diferents àmbits culturals: des de la biblioteca, l’Aula de Música Tradicional i Popular, l’arxiu municipal… fins a la UOC o l’Escola Universitària ERAM. Tot aquest conjunt d’entitats dóna vida als espais de l’antiga fàbrica Coma Cros tot creant un potent conjunt cultural que es veu reforçat per la presència del Centre d’Arts Escèniques El Canal, en què la creació i la producció escènica tanca el cercle i uneix la creació amb els altres àmbits culturals.

LABFàbrica de Celrà. Un pas més enllà del centre cívic. L’Ajuntament de Celrà ha fet un pas més enllà tot convertint el centre cívic, situat a la Fàbrica Brillas i Pagans, en un espai on conflueixen les escoles de música i dansa, la biblioteca i la ràdio de Celrà amb la cessió d’espais per a entitats, per a aules de tallers i per a les necessitats del LABfàbrica, un laboratori de noves tecnologies que, des de fa cinc anys, lluita per tirar endavant activitats de formació tot cercant noves formes i col·laboracions i buscant vies de professionalització als alumnes i artistes emergents, en un factor de dinamització que va més enllà de la tasca formativa, sense oblidar la interrelació amb les altres entitats de la Fàbrica. 

A la imatge, Roca Umbert: Ermisenda Soy, artista resident, fent una intervenció en uina de les façanes de la fàbrica.

Etiquetes: · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies