13 març 2014
Exposicions Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya commemora amb una exposició el 300 aniversari de l’Onze de Setembre

bonart

El Museu d’Història de Catalunya commemora en una exposició el 300 aniversari de l’Onze de Setembre de 1714, en el marc del Tricentenari impulsat per la Generalitat de Catalunya. La mostra presenta prop de 200 objectes, alguns inèdits, dins d’una aposta museogràfica impactant ?Aquest matí s’ha presentat al Museu d’Història de Catalunya una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari: l’exposició “300 onzes de setembre. 1714-2014”, una mostra que ?del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada; el director del Museu d’Història, Agustí Alcoberro, i Enric Pujol, professor de la Universitat Autònoma de ?Barcelona i comissari de l’exposició. ?historiogràfica, la iconogràfica, la literària, la de la commemoració popular i la del catalanisme polític. El recorregut s’inicia just a l’escenari del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. En un ambient impactant i colpidor, el visitant descobreix entre trinxeres quines van ser les causes, els fets i les conseqüències immediates d’aquella desfeta amb la promulgació, el 16 de gener de 1716, del ?decret de Nova Planta, del qual se’n pot veure l’original, signat per Felip V. ?A partir d’aquí, del dia després de la desfeta, comença el recorregut per la construcció de la memòria. Una memòria que neix a partir de les persones que van viure aquells fets i que esdevé als llarg dels anys en memòria col·lectiva. Destaca el moment d’eclosió cultural i política que té lloc durant la Renaixença, amb figures com els literats Serafí Pitarra i Àngel Guimerà o els historiadors Mateu Bruguera i Víctor Balaguer. Aquest procés va donar lloc, a finals del segle XIX, a les primeres commemoracions de la Diada. L’exposició “300 onzes de setembre” identifica els escenaris històrics que van ser més propicis o hostils a la seva commemoració: la repressió de la Restauració, el triomf de Solidaritat Catalana, la creació de la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la revolució, la dictadura de Franco, la Transició i el restabliment de les llibertats. En cadascun d’aquests revela les claus del procés històric que ha menat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, des de l’endemà de la desfeta fins als nostres dies.

“300 onzes de setembre” explica la construcció d’una memòria, la de 1714, a llarg de 300 anys d’història Es podrà visitar a partir del 14 de març, i es complementa amb un ampli programa d’activitats familiars, visites guiades i itineraris urbans, així com un cicle de conferències dedicat a la Catalunya del 1714.

En la presentació de la mostra, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que l’exposició “ens permet entendre què s’acaba el 1714, quines maneres de governar-se tenien els catalans en aquell instant i totes les continuïtats que ens porten fins ara. I d’alguna manera, la tossuderia, primer des de les memòries personals, i després des de la consciència nacional col·lectiva, que ens ha permès arribar on som”. El conseller també ha afirmat que la mostra “es la història d’una voluntat col·lectiva. És el que Vicens Vives anomenava ‘la voluntat de ser’. El que s’expressa en l’exposició és aquesta permanent voluntat de recuperar, generació rere generació, allò que havia estat Catalunya i voluntat de no oblidar-ho i que tot allò es torni a convertir en eines i instruments d’autogovern”.

El comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha qualificat la mostra com a “exposició estratègica” i ha remarcat que “el que em sembla més rellevant és el fet d’haver sabut el relat, què és el que volíem mostrar amb aquesta exposició”. “L’exposició –ha explicat Calçada– és un compendi d’aquells moments, d’aquelles històries, d’aquella memòria que ens pertany a tots i que aquí està perfectament explicada i que segurament mai no havíem tingut l’ocasió de veure-ho reunit tot de cop, cosa que podran fer tots els ciutadans que s’acostin a visitar-la”.

El director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha destacat que “300 onzes de setembre” ha representat “un gran esforç de documentació en un tema que historiogràficament havia estat molt poc tractat. S’hi pot trobar el decret de Nova Planta en la seva versió original, firmat pel Rei Felip V, o una estàtua original, firmada per Rossend Nobas, de Rafael de Casanovas. Cal venir i veure-ho perquè, des d’elements audiovisuals, sonors i d’altres tipus, podem reconstruir la pervivència de la memòria en 300 anys, que gairebé sempre han estat molt difícils per a nosaltres”.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies