Exposicions
Francesco Arena: l’âge d’Airain
Una exploració de la memòria i la identitat a la galeria Prats Nogueras Blanchard.
La galeria Prats Nogueras Blanchard de Barcelona acull l'exposició 'L'Âge d’Airain' de l'artista italià Francesco Arena (Torre Santa Susanna, 1978). El títol fa referència a l'obra icònica d'Auguste Rodin i proposa una reflexió sobre l'ús de l'estàtua i l'escultura com a dispositius de representació i memòria, així com sobre el temps i la transformació.
Arena utilitza sovint les seves pròpies dades com el pes, l'alçada o la distància dels seus ulls a terra per emfatitzar la relació entre la història i l'individu, així com la interacció entre el cos humà i el seu entorn. Aquesta aproximació es manifesta en obres com Statua (... as head), Statua (... as heart) i Statua (... as balls), que consisteixen en tres pedestals de bronze de diferents alçades corresponents al cap, el cor i les gònades de l'artista. Sobre aquests pedestals, es col·loquen objectes seleccionats pels visitants o comissaris, canviant així el títol de la peça cada vegada que l'element és substituït. Els pedestals, fosos en bronze i pintats de blanc per semblar de fusta, simbolitzen la permanència malgrat la seva aparença fràgil.
'Marcel', Francesco Arena (2025)
Una altra obra destacada és 'Marcel', composta per sis plaques de bronze que reprodueixen aquelles que marquen les residències de Marcel Proust a París, Illiers-Combray i Orleans. Reunides a la galeria, aquestes plaques perden el seu context original i esdevenen objectes desplaçats que exploren les idees de memòria, autenticitat i lloc, presentant la vida de Proust com una narrativa unificada dins d'un únic espai. Francesco Arena ha participat en nombroses exposicions internacionals, incloent-hi la Biennal de Venècia i el MAXXI de Roma. La seva obra es caracteritza per una profunda investigació sobre la temporalitat i la intersecció entre l'històric i el personal, oferint una perspectiva única sobre la relació entre l'individu i la història.
'Statua (... as heart)', Francesco Arena (2025)
